El Ball del Cornut: la venjanca de les dones

Cornella del Terri (Pla de l'Estany)
Dilluns 12 d'abril

Cada Dilluns de Pasqua, a la vila de Cornella del Terri celebren amb passio el Ball del Cornut, una dansa comica que recorda la fi del "dret de cuixa" i que amb el temps ha esdevingut un dels actes mes curiosos i atractius del cicle de Setmana Santa a la comarca.
Fa ara vint i sis anys que els habitants de Cornella del Terri van recuperar, durant els dies de Setmana Santa, un ritual ancestral per celebrar un dels capitols significatius de la seva historia local: la fi del dret de cuixa imposat pels senyors feudals a l'Edat Mitjana. En aquell temps els senyors feudals dictaven la sort, la vida i la mort dels pobladors de les seves terres. Un dels privilegis mes habituals que tenien els senyors era poder anar al llit amb les nuvies la nit del dia que es casaven. Despres de llargs anys d'humiliacio, l'any 1367, en temps del rei Pere el Cerimonios, Cornella del Terri va alliberar-se del domini feudal i es va suprimir el dret de cuixa. Per celebrar la nova realitat els vilatans es van armar d'ironia i van sortir al carrer per executar una serie de danses que van anomenar Ball del Cornut. Avui la dansa te lloc cap al migdia del Dilluns de Pasqua a la placa Major del poble, i uneix dues tradicions ancestrals. El primer pas es la tradicional plantada de l'Arbre de Maig. L' arbre, el mes alt que pugui trobar, es talla Divendres Sant i es hissat al mig de la placa el mateix dilluns. Es un ritu que venera l'esplendor de la vegetacio i el poder dels arbres com a artifexs de la fecundacio de la terra. Un cop hissat, els vilatans afegeixen, a la part de dalt, un cim de pi i omplen la soca de banyes i corns, que simbolitzen els cornuts del poble. Despres s'escenifica la dansa propiament dita que recorda, segons l'imprescindible folklorista Joan Amades, un ritual de proteccio col·lectiva. Es tracta d'un ball deambulatori inspirat en antigues tradicions europees per protegir-se dels mals esperits en que tothom recorria la vila ballant, formant en una llarga filera, al toc d'una musica alegre. De sobte apareix el Cornut, un personatge amb un gran barret de pell que porta dues banyes de boc recargolades i sis parelles que l'envolten, formant una rotllana. Mentre sona la musica, les dones s'avancen en la rodona i el Cornut salta entre elles. Despres repeteix l'operacio entre els dansaires. Finalment el Cornut pren una noia per la ma i trenca la rotllana per poder sortir furtivament per un carrer adjacent. La cobla continua amb la musica i al final interpreta algunes sardanes que balla qui vol. L'Arbre de Maig resta plantat al mig de la placa fins al Divendres Sant de l'any seguent. Aquest costum, celebrat en un ambient d' alegria, bromes i bon humor es unic al territori catala. Es tambe un clar exemple de la forca en la capacitat de recuperacio de les tradicions ja que la coreografia i la musica que sona no es coneixien i van ser extretes dels documents que va deixar Joan Amades.

Andres Antebi

La processo dels 15 +1: imaginacio, nostalgia i fervor multitudinari

El Ball del Cornut: la venjanca de les dones

Nemeni Parco: la dansa de la mort