"Nemeni Parco": la dansa de la mort

Verges
Dijous 15 d'abril

Dijous Sant es, sens dubte, un dels dies mes importants de l'any a la localitat empordanesa de Verges. Als seus carrerons, en el marc de la processo, es celebra la Dansa de la Mort, supervivencia d'un conegut i misterios ritual que no nomes aplega milers de visitants foranis sino que esdeve un moment magic de participacio i il·lusio comuna per a tots els habitants de la vila.
Tot i que la processo de Verges es una mes entre els milers d'actes liturgics que es fan als carrers de pobles i ciutats durant els dies de Setmana Santa, la celebracio de la Dansa de la Mort l'ha anat convertint en un esdeveniment unic a les nostres terres. Una festa religiosa que desperta la mateixa devocio entre agnostics i fidels, joves i vells o persones de diferents estatus socials.

Segons els erudits, les danses de la mort neixen promogudes per l'Esglesia l'antiga edat mitjana, epoca de fam, pestes i guerres generalitzades; com a estrategia pedagogica, amb una finalitat molt clara: transmetre un determinada idea sobre el pas del temps i el final de la vida, moment terrible, inevitable i equilibrador. Hi ha manca de noticies veridiques sobre els origens territorials del ritual, pero se sap que en el passat va ser ampliament representat a bona part d'Europa, especialment a Franca, Alemanya, Suissa, Anglaterra i Italia. A Catalunya, la propagacio del missatge va arrelar en forma de ball, pero no es van descartar altres vies com els frares predicadors, les pintures i els gravats.

Els elements de la Dansa

A Verges, Dijous Sant es divideix entre un mati frenetic de preparacio, amb una activa participacio de gairebe tot el poble, i la tarda-nit amb la representacio de la passio i la processo final. La Dansa, executada per nens i adults vestits d'esquelet que ballen al so del tabal, constitueix una part mes de la desfilada.<br><br>

El Capdanser, un dels components mes experimentats i amb mes anys de practica, regeix la dansa, obre el cami i condueix la resta de dansaries. Porta una gran dalla a la ma i executa els moviments caracteristics de la sega, fent que el final del cicle agricola s'identifiqui immediatament amb el final del cicle de la vida.

Una altra figura clau es la Bandera. Un dansaire ocupa el centre del quadre amb una

bandera negre, color del dol, les tenebres i l'obscuritat, i una calavera amb dues tibies creuades que li fan de base. En una cara, conte l'inscripcio llatina "Nemini parco" i a l'altra banda es pot veure la maxima catalana "Lo temps es breu".

Dos esquelets bessons interpretats per nens d'entre set i vuit anys, ocupen les posicions laterals del quadre amb platets de cendra a les mans, simbol de la corrupcio de la materia i de la inevitable conversio en pols. Al final hi apareix el rellotge, representacio de la imprevisibilitat de la mort, portat per un esquelet adult que tanca la dansa. L'esquelet marca arbitrariament qualsevol hora en l'esfera amb el dit i despres deixa veure el rellotge desprovist de broques.

El so sec i repetitiu del tabal i les quatre torxes que acompanyen el quadre ajuden a crear en la nit fosca i poblada, un ambient misteric i particular on emocio, devocio i espectacle s'agermanen per recordar, aquest any molt oportunament, que la mort s'amaga a qualsevol cantonada.

Andres Antebi

La processo dels 15 +1: imaginacio, nostalgia i fervor multitudinari

El Ball del Cornut: la venjanca de les dones

Nemeni Parco: la dansa de la mort