La rauxa de les bruixes

Cervera (Segarra)
del 24 al 26 d'agost

L'Aquelarre de Cervera, una celebracio que va neixer quasi per accident i que en l?edicio de l?any passat va aplegar mes de 40.000 persones, es una festa jove, ludica i laica, pensada per tancar el cicle de l'estiu amb un sentit satiric i burlesc. Els seus protagonistes, el Mascle Cabro i les seves dames, les bruixes, garanteixen nits disbauxades, sorolloses i coloristes, on entre correfoc i correfoc hi ha dramatitzacions, balls i altres activitats que, durant tres dies, converteixen la vila en una autentica ciutat embruixada.
La primera edicio de l?Aquelarre va tenir lloc l'any 1978 i els seus creadors van ser els membres de l'Assemblea de Joves de Cervera. L'agrupacio va participar en la restauracio dels gegants i cap-grossos de la vila, la creacio de la setmana cultural i en diferents actes vinculats a les festes nadalenques. Tambe va crear la revista "Carrero de les Bruixes", especialitzada en estudis i noticies relacionades amb Cervera.

En una ocasio, aquest col·lectiu va tenir problemes a l'hora d'intentar participar en l'organitzacio d'una festa de barri i, aleshores, van decidir que buscarien un bon emplacament i en crearien una de nova. El lloc escollit va ser el Carrero de les Bruixes. I el nom definitiu va sorgir per una simple associacio d'idees: una reunio de bruixes?, doncs, Aquelarre!

La intencio inicial va ser recuperar el carrero, que formava part del primer recinte emmurallat de la ciutat, construit al segle XIII, i tenia les caracteristiques d'un autentic carrero medieval, estret, brut i cobert de foscor. Els organitzadors volien crear un event on es reivindiques la festa pagana i popular, apartada de l'origen religios que determina la gran majoria de les celebracions del nostre calendari i on la gent s'entregues a la follia bruixeril per a viure el seu particular sabat festiu.

Fins el 1982, totes les activitats es realitzaven al Carrero de les Bruixes. Normalment es reduien a la cercavila de la tarda per espantar a la quitxalla, musica en directe al "pub", titelles burlesques, tarot, un decorat amb bruixes per fer fotografies i atraccions de fira.

L'any 1984, pero, l'Aquelarre es va consolidar de manera definitiva. El marc de la celebracio es va ampliar a bona part del casc antic, va apareixer per primera vegada la figura del "Mascle Cabro" i es va solidificar l'esquema actual de la festa.

Una gran cercavila surt de la Universitat i centenars de bruixes, diables, dracs, cuques, monstres i altres essers infernals, atemoreixen els visitants fins a arribar a la Placa Major. Alla es fan les invocacions i els sortilegis necessaris per fer sortir el "Mascle Cabro", que presideix l'Aquelarre i introdueix les activitats programades: balls, rock, tarot, cinema, correfocs i la cremada del campanar, entre d?altres. Cada any amb mes forca, la festa proposa la utilitzacio d'elements culturals propis, una alta dosi d'ironia creativa i, al mateix temps, dona oportunitat de participacio popular, ludica, imaginativa i singular. La festa acaba amb l'Espermada del Mascle Cabro.

En les ultimes sis edicions, s'han incorporat nous grups d'organitzadors recolzats per l'Administracio, s'ha professionalitzat la direccio artistica i s'han afegit noves accions teatrals, intervencions pirotecniques i escenificacions musicals, entre les quals destaquen la consolidacio de l'orgia del Mascle Cabro i la creacio d'un passatge del terror al Carrero de les Bruixes.

Entre 1993 i 2000, la festa ha passat de tenir 6.000 visitants a tenir-ne prop de 40.000, fet que ha obligat a allargar la durada a tres dies, millorar les infraestructures i obrir un servei de camping per als assistents. A mes s'organitzen un seguit d'activitats paral·leles com la Fira del Gran Boc, on s'ofereixen productes esoterics i naturistes, o l'Aquelarret infantil, on els mes menuts fan una cercavila pels carrers centrals de Cervera amb disfresses que ells mateixos han elaborat.

Cal destacar que la vila de Cervera, no ha estat mai un centre de la bruixeria catalana i al carrero de les bruixes, l'espai mes important de les celebracions, no n'ha viscut mai cap. L'Aquelarre, que cada any aplega mes visitants i creix vertiginosament en tots els sentits es, doncs, una festa popular que exemplifica a la perfeccio el proces de creacio d'una tradicio nova. Una tradicio expressada amb passio en la ploma del poeta cerveri, Jaume Ferran: Ens trobarem a Cervera
l'ultim dissabte d'agost.
Seguirem la cercavila
de bruixes i de bruixots
i anirem amb ells,pels aires,
cap a la placa Major.
Saludarem,
basto enlaire,
l'aparicio del Gran Boc
i ens perdrem,
els uns i els altres
al bell mig del Carrero.
A mi, si un dia em retroben
que no em despertin del tot
fins que passi un any i torni
l'ultim dissabte d'agost.

Andres Antebi

La rauxa de les bruixes

La Festa entre les festes

Els homes de riu tornen a navegar