La Festa entre les festes

Vilafranca del Penedes (El Penedes)
29 d'agost al 2 de setembre

Durant tres dies, els carrers de Vilafranca del Penedes s'omplen per celebrar una Festa Major que ocupa, des de fa molts anys, un lloc preeminent al calendari festiu per la massiva participacio popular, la modelica conservacio del seu folklore i per la riquesa cultural que expressa en els seus actes. Sant Felix es una marca temporal, simbolica i emocional que tanca un cicle i enceta un nou calendari en la vida dels vilafranquins.
L'arribada de les reliquies de Sant Felix, un martir d?origen italia, a Vilafranca del Penedes al 1699, va coincidir amb el final d'una devastadora sequera que havia deixat un rastre de fam i miseria a la vila. Les salvadores pluges, es van atribuir a la presencia del sant i per aixo se'n comenca a fer veneracio. L?any 1776, els vilafranquins van acabar per erigir-lo com a nou patro en substitucio del que anteriorment hi havia.

La festa de Vilafranca es fa en honor de Sant Felix i, d?una manera o altra, la figura del sant es present en els actes mes importants de la celebracio. La seva imatge es passejada en una multitudinaria processo els dies 30 i 31 d'agost.

Abans de la festa... Capta

L'elevat pressupost de la Festa Major es nodreix del que dona l'Ajuntament, dels ingressos que poden obtenir els administradors a traves d'espectacles i venda de productes relacionats amb la festivitat i, en bona mesura, de la Capta, aportacions particulars o de diverses entitats de la vila. Actualment aquesta recollida de diners compta amb una gran participacio d?empreses o cases comercials, pero la forma tradicional de fer la Capta, era carrer per carrer i casa per casa.

Despres del prego que obre els dies de la Festa, arriba la Repicada General de Campanes. Hi ha nervis, tothom esta deleros de comencar la gresca, i la Tronada, una gran traca que en dos minuts escasos canvia radicalment l?ambient que es viu als carrers de la vila, constitueix una aixeta magica que obre pas a l'emocio.

Besties, gegants i foc

El folklore que es desenvolupa a les cercaviles i processons de la Festa Major es un dels mes complets, variats i espectaculars que es poden veure a la geografia catalana. Com es tradicio, les besties de foc encapcalen els seguicis.

El Drac, una terrorifica construccio de quatre metres de llargada i un metre i mig d?alcada es un dels mes antics d'Europa. El foc que treu per la boca s?encarrega d?obrir la processo i el seu ball, executat per un sol home, fa espai entre el public que s?aglomera per veure passar el seguici.

Al costat del Drac, els sorollosos diables de Vilafranca, omplen d?espurnes la cercavila. Son una de les colles centenaries que encara existeixen i donen un aire satiric a la festa amb els seus versots, adrecats a diferents personalitats, que fan un repas burlesc dels fets que han anat succeint al llarg de l'any.

Un altre dels elements identificadors de la festivitat vilafranquina es l?Aliga, un personatje fet de cartro pedra amb una gran corona al cap i un colom al bec, que representa la justicia.

Els Gegants, Elisenda i Ferragut, els Nans i els Capgrossos, que representen personatges coneguts de la historia local i les Cotonines, nou cavallets de cartro pedra, son els altres simbols destacats del seguici popular.

Els balls

En el capitol dels balls, els mes rics de l?univers festiu catala, se celebren, entre d'altres, el Ball d'en Serrallonga on es representen les correries del bandoler: vuit ballarins, vestits amb barretina, camisa, armilla, espardenyes i armats amb trabucs, atemoritzen els assistents amb les seves malifetes durant les cercaviles i les processons.

El ball dels Malcasats, recuperat al 1999, es una dansa parlada de caracter critic i transgressor on sis parelles, representants dels diferents grups socials, discuteixen i exposen a les autoritats les seves dificultats per continuar estimant-se.

Altres danses importants dels seguicis son el ball del Panderos, el ball Pla, d?una gran bellesa estetica i caracteritzat pel galanteig i l?apropament amoros; el dels Bastoners on dotze homes armats amb bastons de 40 centimetres representen una lluita de ritmes accelerats i picades contundents o el ball de les Gitanes, l?unic que encara es realitzat per ballarins i ballarines d?aquesta comunitat.

La placa mes castellera

Un dels actes mes esperats de la Festa es la Diada Castellera, el dia de Sant Felix. A la sortida, les colles castelleres aixequen pilars davant el monument als castellers, i despres d?una breu mostra de balls i danses arriba el plat fort de la jornada: l'exhibicio de castells, torres i pilars en que participen les millors colles del moment. Es una de les jornades mes importants i emocionants de l'any on tothom s?esforca al maxim per aconseguir arribar ben a prop del cel.

Andres Antebi

La rauxa de les bruixes

La Festa entre les festes

Els homes de riu tornen a navegar