Els homes de riu tornen a navegar

Coll de Nargo (Alt Urgell)
14 d'agost

La professio de raier, molt present als rius del Pirineu com la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorcana, el Segre i el Cinca des del segle XIII fins als anys 30, es recorda a les comarques pirinenques amb diverses festes populars. A Catalunya els dos nuclis mes importants de raiers foren el Pont de Claverol (Pallars Jussa), a la conca del Noguera Pallaresa, i Coll de Nargo (Alt Urgell) a la conca del Segre. Actualment les celebracions mes importants es fan a la Pobla de Segur, a finals de juliol, i a Coll de Nargo, durant el mes d'agost.
En una tradicio felicment recuperada, els rais, rudimentaries embarcacions fetes amb troncs, tornen als rius del Pirineu durant els mesos d'estiu. Les trobades, que cada nova edicio apleguen mes public, es fan per recordar i homenatjar als raiers, protagonistes indiscutibles d? un desaparegut ofici fluvial que, abans de l'aparicio dels camions i de la construccio dels principals eixos de comunicacions, s?encarregaven del transport de fusta des dels boscos de la muntanya fins a les terres planes del litoral, aprofitant el corrent dels rius.

Els rais eren embarcacions formades per trams de troncs de fusta que, ajuntats, es transportaven ells mateixos riu avall. Eren conduits per dues persones, l'una al davant i l'altra al darrera de l'embarcacio. Com que nomes podien navegar quan els rius reunien prou cabal, el proces s?iniciava sempre en temps de desglac. Els picadors sortien al bosc i, amb les seves destrals, tallaven els arbres. Despres els pelaven, acondicionaven els troncs i amb l'ajut dels animals de carrega, els treien del bosc i els portaven a la vora del riu on esperaven els raiers.

Els rais
Els rais es confeccionaven amb troncs de cedre, faig, o pi relligats, de forma que es garantis una perfecta flotacio. Els mes petits s'havien arribat a fer amb dos troncs, pero normalment s'utilitzaven entre cinc i set peces.

Controlar eines com la ganxa, que s?utilitzava per moure les peces, el tribet i la cullera, per fer els forats als troncs i la destral, per acondicionar-los era indispensable per a poder dedicar-se a aquest ofici. Un cop acabada i reforcada l?embarcacio, els raiers comencaven la seva travessia, desafiant moltes vegades, el perill de les roques i la furia de les aigues dels rius pirinencs. Per dirigir el rai pel riu, els raiers es valien de llargs rems, que movien amb extrema agilitat.

Quan arribaven al seu desti, els rais es desmuntaven i la fusta es distribuia entre diversos compradors. Amb els troncs es feien cases, vaixells i, en algunes ocasions, mobles. Despres, entre cants i bromes, els raiers tornaven a casa caminant, espardenyant com deien ells, seguint el curs del riu.

Les festes actuals
A la Noguera Pallaresa la celebracio, coneguda com a Diada dels raiers, es celebra des del 1979. La festa comenca amb el muntatge dels rais a la Presa de Llania, a uns cinc quilometres de la Pobla de Segur, tot seguint els metodes ancestrals dels raiers pallaresos. A la nit es celebra el tradicional Sopar de la Ganxa d'Or, on es ret homenatge a persones i institucions que col·laboren en l'estudi i la difusio del fet raier i el diumenge, durant tot el dia es pot gaudir amb les baixades dels "nous raiers", vestits amb la indumentaria de l'epoca.

A Coll de Nargo la festa, menys coneguda i mes familiar que la de la Pobla, es fara aquest any el dia 19 d?agost. Els veins de la vila recorden aquest ofici amb una serie d?activitats que, entre altres actes, inclou la baixada de dos rais pel Segre. La tradicio raiera dels nargonins ve avalada pel centenar i mig de vilatans que, a mitjans del segle XIX, es dedicaven a aquest ofici. L'ultim rai baixava pel Segre l'any 1932.

Tant a Coll de Nargo com a Pont de Claverol hi ha museus dedicats exclusivament als raiers, mantinguts per associacions que tenen com a objectiu la recerca i difusio de la memoria historica del transport fluvial de la fusta, una practica habitual en tots els grans rius del mon fins a l'arribada de la societat industrial. En aquests museus s? exposen eines, rais de l?epoca, roba tipica, fotografies i il·lustracions explicatives de la vida i obra d?aquests autentics llops de riu.

Andres Antebi

La rauxa de les bruixes

La Festa entre les festes

Els homes de riu tornen a navegar