La festa com a condensador patrimonial i recurs turstic
Gil-Manuel Hernàndez i Mart
Departament de Sociologia i Antropologia
Social Universitat de València
Associació d’Estudis Fallers
1. Introducció
De vegades, les notícies dels diaris poden il·lustrar, amb la força de l’actualitat, processos i fenòmens complexos. Prestem atenció, doncs, a tres referències informatives aparegudes al llarg de l’any 1999. La primera anuncia que en un ple extraordinari de l’Ajuntament d’Utiel (la Plana d’Utiel), l’agrupació independent Segle XXI vol defensar una moció mitjançant la qual es plantege que la baixada de la Mare de Déu del Remei, que se celebra cada any el 6 de setembre, siga declarada Bé d’Interés Cultural per la Conselleria de Cultura. La nota de premsa aclareix que es tracta d’una romeria consistent en el trasllat de la imatge de la Mare de Déu des del santuari situat en plena serra d’El Negrete fins a l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció, i indica que els promotors de la declaració de BIC intenten apel·lar a la Llei General de Patrimoni, que recull la possibilitat que qualsevol tipus de tradició puga ser declarada bé patrimonial de protecció especial. La segona notícia dóna compte que, amb motiu de l’inici de les festes patronals d’Alfarb (la Ribera Alta), un grup de catòlics conservadors exigeix a l’Arquebisbat que es recuperen les figures dels musulmans que fins fa poc jeien sota els cascos del cavall de la imatge parroquial de sant Jaume matamoros, i que el nou capellà local va retirar en considerar que l’escena, per violenta, era incompatible amb els preceptes catòlics i podia ofendre la religió musulmana. Per a recuperar les escultures, el grup de catòlics al·legava que la imatge sencera constituïa un símbol de la cultura i tradicions locals, i que com a tal hauria de respectar-se. La tercera notícia descriu la celebració de la festa del Porrat del Clot de la Font, a la Valldigna, i indica que el porrat1 s’ha inclòs dins la recentment activada Ruta dels Porrats de la Safor-la Valldigna, en el que seria un lloable intent de recobrar un conjunt de tradicions que estarien perdent-se davant la progressiva modernització dels pobles, alhora que constituiria un reclam per als visitants de la zona.
Aquestes tres notícies, agafades quasi a l’atzar entre altres moltes seleccionades, mostren les estretes relacions que es poden establir entre les festes i el concepte de patrimoni cultural. En el primer cas, una festa sencera es pot convertir en patrimoni oficialment reconegut; en el segon, la raó patrimonial serveix com a argument per a preservar una representació simbòlica polèmica, generant un conflicte social, en el tercer cas, una festa amenaçada busca el seu reforçament i la promoció turística amb la consolidació de cert estatus patrimonial. En els tres casos assistim a l’escenificació de la que podríem anomenar patrimonialització de la festa, fenomen que ens parla tant de la patrimonialització creixent de la cultura com de la mateixa força de la festa com a condensador patrimonial i recurs turístic.
I és just en aquests termes com hem plantejat aquest article, que bàsicament pretén ser una reflexió teòrica que oriente la recerca ordenada d’evidències empíriques. Així, plantejarem una mena d’esbós de projecte d’investigació al voltant de la relació entre la festa i el patrimoni. Perquè la relació entre festa i patrimoni es pot enfocar atenent les dues lògiques activadores de la patrimonialització: la política i identitària, que apel·la a l’autoreconeixement de la comunitat i a la conformació de les identitats, i l’econòmica i turística, que apunta als mecanismes de consum i mercat cultural. Paral·lelament la ponència tracta tant sobre el patrimoni de la festa, entesa com a patrimoni i com a redimensionalització del patrimoni no estrictament festiu, com sobre la festa del patrimoni (el patrimoni com a festa), que suposa el patrimoni celebrat i viscut en el context de la festa. Ambdós aspectes constitueixen les dues cares de la mateixa moneda, les dues superfícies d’un joc d’espills propi de la modernitat.
Clica aquí si et vols baixar l'article sencer
La festa com a condensador patrimonial i recurs turstic
Esglsia i Teatre. De la Litrgia al drama: Un viatje d'anada i tornada
L'altre Festa Major de Gracia, els altres veins de Gracia continuarem creant cultura popular
CIBER-AMADES: LA CULTURA POPULAR CATALANA A INTERNET
LLISTA DE FESTES TRADICIONALS D'INTERES NACIONAL
Apunt sobre la Maria Fumadora
HISTORIA DE LA SETMANA DEL MAR DE VILANOVA I LA GELTRU
Comunicat del Col·lectiu D-Form
L'Havanera
Sant Antoni: la festa mes popular de Mallorca
La festa dels Nanos a Cocentaina
La festa, instrument de participacio
Immigracio, festa i diversitat cultural
La Festa, un altre mite per desaprendre-se'n?
Estrategies de supervivencia festiva: Els tres tombs de Sant Antoni
Bestiari desaparegut
CULTURA POPULAR, CULTURA NACIONAL
Llibertat vigilada |
