Esglsia i Teatre. De la Litúrgia al drama: Un viatje d'anada i tornada
Francesc Massip i Bonet
Universitat Rovira i Virgili
La institució eclesiàstica, que en un principi havia condemnat contundentment el teatre, va anar acceptant, en benefici propi, cada vegada més elements de teatralitat en els seus oficis. A partir dels segles XIl-XIII, quan Europa estava desproveïda d'una tradició teatral forta (que s'havia diluït d'ençà l'esfondrament de l'Imperi roma), no té motius per témer l'apropiació de les habilitats i tècniques dels joglars (que eren els únics dipositaris durant l'edat mitjana d'un llegat específicament teatral), i no deixa d'absorbir i assumir, estratègicament, part de les activitats pròpies d'aquells professionals de l'espectacle, posant-les al servei del seu missatge que, basat naturalment en la paraula, suposarà, de fet, l'inici d'un nou concepte teatral: precisament el que es fonamenta en un text significant.
Ara bé, quan el nou teatre no eclesiàstic assoleix, al llarg del segle XVI, la seva maduresa i adquireix un protagonisme social, una capacitat de convocatòria entre la població i un espai específic, l'Església necessita prendre distància i desmarcar-se del model laic. Llavors o bé prohibeix radicalment tot tipus de representació en el seu clos, o bé neutralitza els components teatrals dels drames eclesiàstics, reconduint-los a la cerimonialitat litúrgica primigènia.
Tanmateix, entre una cosa i l'altra, l'Església ha fet de l'expressió espectacular un dels seus instruments més eficaços d'evangelització i d'edificació, omplint la ciutat sencera de teatralitat religiosa i envaint l'espai físic (carrer), social (audiència) i tècnica (habilitats comunicatives) fins llavors pertanyents als histrions, tot plegat per tal d'aconseguir el públic més ampli possible. La Festa i Processó del Corpus n'és la seva expressió triomfal, i quan la Contrareforma vulgui fer marxa enrera, l'erradicació serà lenta i no mai completa.
En el present estudi, però, ens cenyirem a la naixença, desenvolupament, expansió i retraïment del drama cristià dintre del marc estrictament eclesiàstic.
Clica aquí si et vols baixar l'article sencer
La festa com a condensador patrimonial i recurs turstic
Esglsia i Teatre. De la Litrgia al drama: Un viatje d'anada i tornada
L'altre Festa Major de Gracia, els altres veins de Gracia continuarem creant cultura popular
CIBER-AMADES: LA CULTURA POPULAR CATALANA A INTERNET
LLISTA DE FESTES TRADICIONALS D'INTERES NACIONAL
Apunt sobre la Maria Fumadora
HISTORIA DE LA SETMANA DEL MAR DE VILANOVA I LA GELTRU
Comunicat del Col·lectiu D-Form
L'Havanera
Sant Antoni: la festa mes popular de Mallorca
La festa dels Nanos a Cocentaina
La festa, instrument de participacio
Immigracio, festa i diversitat cultural
La Festa, un altre mite per desaprendre-se'n?
Estrategies de supervivencia festiva: Els tres tombs de Sant Antoni
Bestiari desaparegut
CULTURA POPULAR, CULTURA NACIONAL
Llibertat vigilada |
