 |
|
|
CIBER-AMADES: LA CULTURA POPULAR CATALANA A INTERNET
Adria Pujol (antropoleg)
Un passat recent
A Catalunya, l'estudi i la difusio de la cultura popular comenca a arrelar a partir d'uns canvis socioculturals que, d'altra banda, foren comuns a bona part dels paisos europeus d'Occident: parlo del periode romantic del segle XIX. Es llavors quan es prefiguren les bases del que actualment s'enten per 'cultura popular', un reguitzell de trets costumaris envernissats de sentit patriotic, nacionalista, i de configuracio de la suposada personalitat d'un poble.
De bracet amb aquesta estetica romantica, i bevent d'idees populistes i nacionalistes, hereves de la Revolucio Francesa, es va generar una voluminosa produccio literaria que posava el punt de mira en certs elements de la cultura tradicional; pero, alhora, aquests elements foren entesos dins d'una perspectiva historicista, una mirada estrictament evolucionista que va donar lloc al Folklore, es a dir el saber tradicional _lore_ d'un poble _folk_. El neologisme permete que s'engegues la febre col·leccionista de particularitats costumaries, caient els estudiosos en el que Van Gennep anomenaria la "malaltia que es pot anomenar mania historica, segons la qual tot allo que es actual no compta mes que en relacio al passat".
En aixo, tot i l'orientacio cientificoide dels estudis folklorics, la veritat es que les preocupacions mes aviat van girar al voltant del catalanisme politic. En consequencia, la cultura popular va esdevenir com una mena d'animal en perill d'extincio, es a dir que es va tipificar, i encara mitificar, tot de cares a apuntalar els poders politics. Per un altre costat, la intel·lectualitat, fos del color que fos, sovint fou l'eina ideal per assenyalar, determinar, i fins i tot inventar les peces que havien de compondre aquesta cultura, que d'altra banda definiria l'espai geografic de la identitat col·lectiva que es perseguia. En aquest sentit, la sovint mal anomenada Renaixenca, alimentada per artistes i investigadors, politics i banquers d'ambit urba, genera, durant el segle XIX, un munt d'icones, llegendes i analisis que, un cop aglutinats, actualment es designen amb el nom de cultura popular catalana. Es recuperen, en efecte, elements de l'ambit 'popular' de la cultura, es modernitzen, i d'altres es reinventen, o simplement son bandejats de manera grollera. En resum, la Renaixenca crea un model historicista, ruralitzant per com enalteix masies i pagesos, de tints catolics i conservadors, que encara cueja, i que servia i serveix per a constatar la pervivencia del fet nacional. Tant es aixi que, entrats al segle XX, el moviment recuperacionista no decau i, de fet, ni durant el franquisme s'aturen les ansies de rescat, catalogacio, actualitzacio i promocio d'aquesta cultura catalana, feta de tradicions i manlleus, invents i veritables dissenys de nou encuny. Finalment, amb la mort del dictador s'inicia una especie de segona Renaixenca, que manlleva altre cop elements de la cultura popular a fi efecte d'apuntalar una identitat, sempre a partir de la dinamitzacio cultural.
Certament, una de les figures mes venerades en tot aquest ambit es la de Joan Amades, personatge encara dotat d'una mena d'omnipotent saviesa quan es toca el tema de la cultura popular. Si be es veritat que moltes de les seves conclusions han estat severament revisades, fins arribar al punt de detectar-hi simples imaginacions, Amades encara seu al tro de l'expert catala mes gran en cultura popular. En realitat, el seu Costumari Catala es com una especia d'emanacio del seu poder, els cinc volums vermells que, junt amb els tres de Folklore de Catalunya, segueixen imposant respecte des de moltes prestatgeries. Home d'una altra epoca _la mateixa que porta Coromines a realitzar l'epopeia del Diccionari Etimologic_, Joan Amades recolli el vademecum de la cultura popular catalana, i es dificil sostreure's al seu dictamen. Es podria dir, tambe, que Amades va apuntalar el gust per la pervivencia, per aquells trets culturals pretesament ancorats en la tradicio, que pel sol fet de seguir existint apareixen revestits amb l'epica de la supervivencia.
Aixi les coses, el que ara se sol entendre per cultura popular catalana es un compendi d'oficis i menges, basicament festes, tradicions i llocs, cancons i vestits que gairebe sempre reben el nom de folklore. Sigui o no un terme denostrat, aquest no es el lloc per discutir-ho, pero si que dire que el folklore catala ha estat i es, actualment amb molta forca, una eina politica alhora de dissenyar la cultura d'aquest pais. Una corrua d'experts, vinculats a diverses institucions, s'omplen la boca amb aquestes paraules cultura popular, i generen un munt d'informacio, munten exposicions, es a dir que se'n parla, i molt.
En paral·lel, arreu de pobles i veinats sovint s'ha recorregut a l'obra d'Amades i semblants, tot cercant aquell tret distintiu, aquella tradicio que permetes al grup o a les seves autoritats aglutinar la comunitat. Nogensmenys cert es el fet que, un cop aixecades certes prohibicions franquistes, pobles i ciutats reprenguessin antigues celebracions, o pressuposades costums a voltes sense cap fonament historic comprovat, pero que en tot cas han servit per tornar a celebrar fires i festes arreu del territori catala. Les llegendes, la imatgeria festiva, els bestiaris i les danses eclosionen a partir dels anys 80, perque tots i totes tornem a sentir-nos un poble, o almenys aquesta n'es la intencio manifesta. El popular atrau, crea discussio o extasi, o sigui que es motiu de tractament reiterat des de molts diversos ambits.
La xarxa
De fet, des les Ciencies Socials encara es incipient el tractament i analisi dels models cognitius nascuts amb internet. No en va, molts estudis prenen com a punt de partida la desaparicio del paper en pro de les pantalles, el miratge de l'hipertext, i la vertiginosa capacitat per navegar i consultar informacio 'guardada' a llocs distants entre si. Per dir-ho planament, els nostres universitaris sovint poden fer treballs forca documentats sense moure's d'un ordinador; perque, en definitiva, el major canvi operat en les actuals esferes d'acces al coneixement reposa en la ubiquitat del mateix. En aquest sentit, se sol pensar que ja no cal un Joan Amades que ho aglutini tot, pacientment, al llarg de la seva vida. Actualment, des d'una terminal es pot navegar i accedir a la majoria de peces que compondran el nostre estudi, o sigui que podem preguntar a la xarxa el que vulguem, tot i que frequentment la informacio sigui d'una qualitat infima. Amb d'altres paraules, sembla ser que l'augment d'informacio, a la xarxa, corre paral·lel a la seva degradacio. Diversos estudiosos ho han atribuit a la democratitzacio o facilitat per 'penjar' la informacio, pero ara no discutire sobre aquest tema.
Aqui, centrant-me en el camp de les festes, em proposo analitzar el tractament i la difusio de la cultura popular catalana a la xarxa, sempre de manera presencial i aproximativa. He triat tres casos que son referents, si be el nombre de webs especialitzats es forca mes folgat. El que m'interessa, pero, es abordar el fenomen des de punts de vista distints, entenent que els webs triats n'adopten tres de diferents. La reflexio rau en analitzar un fet derivat del que he comentat mes amunt, es a dir si el tractament de la cultura popular catalana, un cop fet el pas a la xarxa, segueix patrons continuistes _i d'aqui el Ciber-Amades del titol_ o si, ben al contrari, conjuga tractaments classics amb les noves maneres de generar i presentar la informacio a internet. En qualsevol cas, crec que el ventall es prou significatiu.
Els tres webs triats son (Firesifestes). Espero que de la comparativa ens puguem fer una idea general de com es tracta la cultura popular catalana en l'espai virtual de la xarxa. Primer definire per sobre cada web, doncs seria estendre'm massa entrar a descriure tots i cadascun dels aspectes que el formen, i despres presentare les conclusions. A mes a mes, comento els webs per ordre d'antiguitat, doncs em sembla que el seu taranna tambe respon a la paulatina integracio de la xarxa a casa nostra.
En primer lloc, Firesifestes es un web realitzat per Maite Copovi i Pere Tarda. Sota el lema 'Vine i fes tradicio', Firesifestes ofereix un panorama extens del calendari festiu catala, ordenat per pobles, comarques, mesos i temes. D'altra banda, s'observa en la realitzacio un gust per dues coses forca precises. D'un costat, per la cultura anomenada tradicional _oficis, recreacions historiques, gastronomia, gegants, santoral, pessebrisme, castellers, musica i balls tradicionals, entre molt mes_, i de l'altre, una voluntat de trepitjar el terreny del qual es parla, cosa que ja no es gaire habitual en els webs informatius. En efecte, els seus realitzadors visiten sovint les celebracions que despres ressenyen a la seva plana, en fan fotografies i parlen amb els organitzadors i protagonistes. El web tambe ha aprofitat una part del mon virtual amb exit, doncs es pot accedir a la informacio per vies diferents i, finalment, seguint models institucionals prou coneguts, ha vinculat la festa al turisme, l'oci i la identitat nacional. Tant es aixi que, al costat del calendari festiu hi trobem anuncis d'hotels i campings, comercos i museus, aixi com una llista d'empreses de produccio, catering, sonoritzacio i il·luminacio sota l'epitet 'fes-te la festa'. De cloenda, com es habitual a internet, s'ofereix un contacte de correu electronic als internautes, per a que facin arribar tota aquella informacio que creguin interessant, amb el benentes que els realitzadors en faran una tria abans de publicar-la.
En qualsevol cas, pel que fa al tractament de la cultura popular catalana, Firesifestes aboga per un model proper al de l'agenda electronica de qualitat, on no s'aprofundeix gaire en el coneixement de la celebracio _pero s'explica que s'hi fa i com arribar-hi amb exhaustivitat_, ans se l'associa al temps de lleure i es convida tothom a visitar-la. Parlo, en concret, d'un patro semblant a una guia de l'oci, pero aixo tambe, basat unicament i exclusiva en el mon de la cultura tradicional i popular catalana. Fent un altre paral·lelisme, es podria equiparar el web amb revistes del tipus Descobrir Catalunya, on la presencia fotografica hi es abundant, i on els textos tiren mes pel cami de la informacio preciosista que per la senda de l'analisi etnohistorica. Els oficis, vestits i menges ens traslladen a una Catalunya reflex de la Catalunya de sempre, la que mai no s'ha perdut, amb aquell taranna de reforc identitari que he comentat abans. En resum, si hagues d'adjectivar el Firesifestes amb l'epitet de Ciber-Amades, ho faria des del punt de vista de la informacio que conte, encarada sense embuts al 'fer pais' que durant tants anys s'ha escoltat a Catalunya. Un altre dels lemes de la portada del web es 'Catalunya: un pais de tradicions'.
El segon web _Festes_ es tota una altra cosa. Gestionat per Manel Carrera i Rebombori Digital, en aquest cas hauriem de parlar d'un format exclusiu d'internet, aquell que s'ha anomenat 'portal' d'un temps cap aqui. Festes tracta d'oferir el maxim d'informacio en pantalla, acostant-se als models d'altres portals com , es a dir la promesa que alli ho trobarem tot. Tambe haig de dir que el Festes es un referent virtual consolidat amb cinc anys d'historia, i que no ha estat fins l'any 2004 quan ha adoptat definitivament el disseny de portal. Aixi, en esser tanta la informacio en pantalla, les fotografies i el text se'n ressenten, es a dir que s'empetiteixen, sacrificant la vistositat en pro del volum. Tanmateix, Festes ofereix, entre d'altres coses, noticies d'actualitat (tipus agenda), dossiers monografics sobre festes o aspectes de les mateixes, articles d'experts (etnologia comparada), guia d'actes (per estacions i cicles), una mediateca, i els recursos habituals de tot portal tematic, es a dir enllacos que facin referencia al tema. A mes a mes, en relacio al Firesifestes, en aquest cas trobem una major obertura de mires respecte de la cultura popular catalana. Tant es aixi que s'hi ressenyen actes com les rave's _cultura popular evident_, a mes de festes protagonitzades per gent nouvinguda i, trencant una concepcio estrictament territorial, al Festes podem trobar alguna informacio sobre celebracions del mon. Finalment, Festes permet subscriure-s'hi i dona un contacte per a contribuir-hi amb opinions o informacions tambe amb el benentes que seran filtrades.
En realitat, doncs, el Festes participa plenament de la moda dels portals a internet on, a mes de la informacio cercada, en el mateix lloc ens ofereixen tot un seguit d'altres possibilitats. A tall d'exemple, Festes ven llibres de tematica cultural online, discos i revistes, permet descarregar logos de mobil en catala, o melodies polifoniques com La Santa Espina o El Ball de la Civada, i convida, a traves de banners, a traslladar-nos a d'altres webs especialitzats. I en aquest cas tambe podriem parlar de Ciber-Amades: el web en questio destil·la aquella determinacio omnipotent de contenir-ho tot, de tractar tots els aspectes de la cultura popular i festiva catalana, encara que amb una obertura de mires una mica mes allunyada dels aspectes mes renaixentistes. Festes agafa el mocador d'aquella voluntat decimononica pel coneixement total _concentrat, aixo si, al web, pero sense trepitjar gaire el terreny del qual parla_, i ho fa amb les novetats abans indicades. En definitiva, el lema de la plana es 'festes.org, l'espai on comenca la festa'.
El tercer web que comento es Festiva, una iniciativa de l'Associacio per a la Recerca i la Difusio de les Festes Populars que neix el gener del 2004. Aqui hauriem de parlar, fins on jo se, d'una innovacio primordial en el camp que venim tractant. Quan entrem al web ens trobem amb una relativa manca d'informacio, molta grafica i les primeres directrius per comencar a navegar. Potser, mes que d'innovacio hauriem de parlar de regressio, en el sentit que Festiva ha fet un pas enrera des del que seria la moda actual a la xarxa, es a dir la dels portals. La plana principal ens mostra tots els treballs virtuals duts a terme des de l'Associacio, pero tambe ens convida a visitar d'altres webs de la mateixa, agrupats respectivament sota els epitets seguents: 'agenda festiva', 'revista festiva' i 'guia festiva'. Aixo vol dir, d'entrada, que si be trobem continguts molt semblants en tipus i profunditat al Festes, aqui se'ns proposa una oxigenacio en la presentacio respecte del portal. Per aixo parlava de regressio, que no vol dir retroces en sentit estricte, sino que mes aviat es tracta de recuperar el model del paper, dels volums d'una enciclopedia que consultem des d'un index. Aixo, cal dir-ho, Festes tambe ho te, pero en tot cas concentrat en un sol web, i cal que anem a pams.
Encara al Festiva, a l'agenda, seguint amb una forta presencia de la part grafica _fotografies, disseny de fons, caracterologia_, hi trobem la ressenya d'actes en curs, amb informacio i enllacos sobre els mateixos. Aqui, la novetat, a banda que nomes se centri en les convocatories, es que hi ha un sistema d'edicio online obert a tothom. Aixo fa que siguin els internautes els qui pengin gran part de la informacio, sense passar per cap filtre. En aquest sentit, penso que es tracta de la millor conjuncio entre noticia i participacio, i es que Festiva ha entes perfectament que es la xarxa i les possibilitats que te. El resultat, doncs, es que l'autoritat de les ressenyes es dissol en la col·lectivitat, allunyant-se del model Ciber-Amades en el sentit que no controla tot el que publica, i engreixant la concepcio de la cultura popular. En paral·lel, si entrem a la revista, la sensacio d'oxigenacio es la mateixa. Estructurada com si fos de paper, pero amb la tecnologia de la xarxa, ens trobem una editorial sobre temes d'actualitat referits a la cultura en general, una seccio de monografics sobre festes catalanes, una altra sobre festes d'arreu del mon, tot amanit amb fotografies, i un darrer apartat amb articles provinents de les Ciencies Socials i experts en general. Finalment, el darrer web correspon a la guia, un extens llistat de festes ordenades per estacions o cicles, amb recursos, imatgeria, musica, empreses, i enllacos tematics en general.
Per acabar
Recapitulant una mica, Festiva ha unificat els dos ambits que d'alguna manera representen Firesifestes i Festes, i n'ha afegit un de nou, que es el de la participacio oberta. Recordem-ho. Firesifestes es decanta per la tradicio preciosista, el 'fer pais', i l'excursio al lloc per recollir impressions que despres es publiquen, no sense recomanar la visita turistica. Festes, en canvi, sovint no ha trepitjat els llocs de que parla, ans s'acosta al portal, que es fill exclusiu del medi d'internet , i es decanta per la concentracio del maxim coneixement sobre tots els aspectes de la cultura popular festiva, basicament catalana, pero oberta a d'altres maneres de viure-la. Es a dir, per tant, que parlem de dos models continuistes, per aixo anomenats Ciber-Amades, cadascun perpetuador de certs aspectes renaixentistes. L'un (Firesifestes) perque te una concepcio exclusivament tradicional de la cultura popular, i l'altre (Festes) per la seva voluntat de no deixar cap raco sense explorar, acostant-se ja no nomes al portal, sino a la cada cop mes usual enciclopedia en cd-rom.
Finalment, Festiva ha sabut trobar la clau de volta i, al meu modest entendre, ha sabut deslliurar-se de certs tics decimononics, pero sense caure en la mercantilitzacio de la informacio. Dit d'una altra manera, Festiva tampoc no sol sortir de l'ambit de la xarxa _no va d'excursio_, pero permet expressar-se als protagonistes de la festa, que si que la coneixen de primera ma, amb la qual cosa contribueix a la generacio col·lectiva del coneixement. En paral·lel, la revista fa de complement a la 'possible' manca de profunditat de que pot pecar l'agenda. D'altra banda, Festiva no es decanta per un model de saturacio informativa, habitual a la xarxa, i retorna al patro de la tematitzacio que tenien i tenen certes publicacions o col·leccions en paper. Cada aspecte de la cultura popular hi te el seu lloc, cosa solucionada amb els tres webs, fills d'una especie de web mare. No en va, en aquest aquest web es diu que 'Neix la xarxa festiva', on tots, erudits i simples mortals, hi tenen cabuda, entenguin la festa de la manera que l'entenguin.
Amb aquest article he mirat d'obrir una linia d'investigacio encara molt verge al nostre pais. La xarxa ha suposat una nova manera de tractar la informacio, on aquesta depen mes de la velocitat que no pas de la profunditat discursiva. En paral·lel, la facilitat de publicacio ha acostat experts i aficionats, institucions i entitats, i els ha situat en un mateix pla alhora de donar a coneixer les seves celebracions, idees i impressions.
Altrament, si determinem que hi ha informacions mes acurades que d'altres, internet ha fet que la tria sigui mes dificil. Per posar un exemple, el logaritme que batega dins de l'omnipresent Google, no fa distincions entre webs, ans les ordena, per simplificar-ho, per quantitat de visites. Aixo no treu que l'internauta no sapiga que cerca, doncs en el cas de les festes potser nomes busca les dates de celebracio. Pero aquest article no anava per aqui: en certa manera he trobat interessant l'estudi de patrons de tractament al voltant de la cultura popular catalana, i a internet, buc insignia de la modernitat. En esser la cultura popular un objecte de pensament, manipulacio i difusio reiterades, la manera com es tracta a la xarxa m'ha semblat una bona linia per analitzar els temps que corren.
La festa com a condensador patrimonial i recurs turstic
Esglsia i Teatre. De la Litrgia al drama: Un viatje d'anada i tornada
L'altre Festa Major de Gracia, els altres veins de Gracia continuarem creant cultura popular
CIBER-AMADES: LA CULTURA POPULAR CATALANA A INTERNET
LLISTA DE FESTES TRADICIONALS D'INTERES NACIONAL
Apunt sobre la Maria Fumadora
HISTORIA DE LA SETMANA DEL MAR DE VILANOVA I LA GELTRU
Comunicat del Col·lectiu D-Form
L'Havanera
Sant Antoni: la festa mes popular de Mallorca
La festa dels Nanos a Cocentaina
La festa, instrument de participacio
Immigracio, festa i diversitat cultural
La Festa, un altre mite per desaprendre-se'n?
Estrategies de supervivencia festiva: Els tres tombs de Sant Antoni
Bestiari desaparegut
CULTURA POPULAR, CULTURA NACIONAL
Llibertat vigilada
|
