L'Havanera
Jan Grau
Expert en cultura popular
L'havanera es un ritme musical que ens arriba de Cuba i prove de la contradansa, ball molt desenvolupat durant el segle XIX, va ser amanida amb la cadencia mel.liflua que li van imprimir els criolls. Segons alguns estudiosos l'havanera prove de la contradansa francesa, d'altres diuen que de l'anglesa i el mes acceptat es que prove de l'espanyola.
Denominacio d'origen
Els vells em parlen / plens de tendresa
d'hores viscudes / amb emocio
L'havanera es un ritme musical que ens arriba de Cuba i prove de la contradansa, ball molt desenvolupat durant el segle XIX, va ser amanida amb la cadencia mel.liflua que li van imprimir els criolls. Segons alguns estudiosos l'havanera prove de la contradansa francesa, d'altres diuen que de l'anglesa i el mes acceptat es que prove de l'espanyola.
En qualsevol cas l'havanera es ben cubana i d'alli ens va venir cap aqui. No era el primer ritme musical que ens venia de les Ameriques i es posava de moda a la peninsula, d'altres ho havien fet ja des del segle XVIII: la xacona, la sarabanda, la petenera, els zapateos, els congos, las jacaras, las guarachas... Els ritmes colonials, criolls, que omplien els carrers i els saraus de Cuba, es convertien en populars i de moda en arribar a la peninsula. L'havanera pero, va ser el mes popular de tots, la seva cadencia musical porta amb molta facilitat a la creacio de lletres plenes de sentiment i de romaticisme, que tant van ser cancons populars de taverna com cants de salo.
Pinto les notes / d'una havanera
blava com l'aigua / d'un mar antic...
No costa gaire situar-nos en una Cuba plena d'efervescencia colonial, de gent que havien anat a fer les Ameriques, amb una vida intensa on la raca criolla va neixer de la debilitat que els europeus tenien per les cubanes. Mes o menys com avui que estem vivint una moda aparellar-se amb cubans i cubanes, o de considerar l'illa de paradis sexual.
Quiero estar a tu lado / ven, hermosa del alma.
Ven que en dulce calma / gozaremos los dos.
D'anada i tornada
Despues de un ano / de no ver tierra
porque la guerra / me lo impidio
A Cuba, tota la societat cubano-espanyola en la que la presencia catalana era molt destacada, cal sumar-hi l'exercit colonial i la guerra que va desmbocar en la perdua de Cuba ara fa cent anys. Degut a l'intensificacio comercial i a la guerra, a partir de la meitat del segle passat, va incrementar-se de gent que anava a l'illa. Molt d'ells ho feien per forca, a vegades a fer el soldat, d'altres mariners de fortuna, fugitius de problemes de diners o de faldilles ...
Un soldat de Cuba escrivia / a sa promesa desesperat.
Mira noia, si tu m'estimes / treu-me de Cuba, compra el soldat
La guerra de Cuba no va ser un fet aillat, des de 1848 amb la revolta de Narciso Lopez, passant per l'abolicio de l'esclavitut el 1868 i la pau de 1878, l'illa anava de conflicte en conflicte. Aquest darrer any va tornar a esclatar la revolta i va comencar un periode cruent que va culminar amb l'enfonsament del cuirassat nordamerica Mayne, el 15 de febrer de 1898.
El meu avi va anar a Cuba / a bordo del Catala
el millor barco de guerra / de la flota d'ultramar.
Aquest fet va prococar que els Estats Units declaressin la guerra a Espanya i s'aliessin amb els rebels cubans. Les tropes americanes van desmbarcar a la illa i seva esquadra va bloquejar l'illa per mar. El 16 de juliol d'aquell mateix any, despres de la destruccio de l'esquadra espanyola, es va signar la capitulacio.
Els valents de bordo / no varen tornar
tingueren la culpa / els americans.
Mentre els cubans es trobaren que l'alliberament nordamerica no era el que semblava, els espanyols i el que quedava de l'exercit embarcava de tornada. Com equipatge duien poques coses mes que havaneres, deixant enrere mes coses que la guerra.
Te vas y a la mar te alejas
te ruego que no me olvides
y pases la vida pensando en mi.
L'escampada
Encara que haguem fet una aproximacio historica a la perdua de Cuba, l'havanera ja estava a la peninsula. L'any 1848 la danza cubana cantada ja era coneguda pels carrers de Madrid, lluny dels salons senyorials. Tambe en aquest cas existeixen divergencies de per on va entrar, encara que duta per la gent de mar, pels soldats i pels indianos que tornaven de l'illa, es deuria escampar amb facilitat entrant per diferents indrets. Probablement els indianos la van portar com a dansa introduint-la als balls de societat, mentre que soldats i mariners ho deurien fer amb la canco.
y yo la rije chinita / quero macha
poque la su merce / le quere casa
Els trobadors ambulants van trobar amb l'havanera una proposta de molta acceptacio. Tambe la literatura de canya i cordill o els romancos de cec, en menor mesura van transmetre-la. La popularitzacio de l'havanera tambe arriba a generes com la sarsuela : Marina (1855) de Pascual Arrieta, La corte del Faraon (1910) de Perrin i Palacios.... Fins i tot arriba a un genere considerat d'elit com l'opera, en el que te el seu principal exponent en l'obra Carmen (1875) de George Bizet.
Cuando en la playa / la bella Lola
con su panuelo / luciendo va
A Catalunya, el cant de taverna de finals de segle passat tambe va adoptar l'havanera. Els obrers en les seves associacions, els Cors de Clave, van incloure l'havanera en els seus repertoris, divulgant-la encara mes. Cancons de sobretaula, de treball, de ronda, de bressol, de salo... eren cantats en cadencia d'havanera. Es indiscutible que captivava a tothom com ho havien fet les cubanes amb aquells mariners i aquells soldats lluny de casa.
los marineros / se vuelven locos
hasta el piloto / pierde el compas.
D'havaneres a la peninsula n'hi ha testimonis vius per tots els litotals: formacions masculines cantant a capella al Pais Basc, cants de mina a Asturies, polifonia al Pais Valencia, cancons carnavalesques a Andalusia i Canaries, Galicia, Cantabria...
Los balcones de las viuditas / lo tienen toditas medio apagao
y hay algunas que van y vienen / que roto lo tienen o en mal estao
A Catalunya
Els ulls inventen / noves histories
vaixells que tornen / d'un lloc de sol
La transmissio oral ha estat la via mes utilitzada per l'arribada de l'havanera a Catalunya. Els mariners cercaven l'aixopluc de la taverna els dies mal temps. Davant d'una taula i amb un got de vi, desgranaven la cadencia de cancons, que a manca d'un instrument per acompanyar-les es feien a dues i a tres veus. Si a mes s'acompanyava d'una guitarra ja era com si fos festa major. La zona de Calella de Palafrugell era remarcable pels tercetos i es diu que el trio mes antic estava format per Sebastia Morato, Melio Vigoros i Pacomio.
Dos poblets hi ha a la costa / com son Calella i Llafranc.
De Palafrugell son honra / pel caracter humil i franc.
Abans de l'eclosio turistica, quan el visitant no forcava a canviar el caracter dels indrets, l'arrelament de l'havanera entre la gent dels pobles era molt forta. Fins i tot aquesta inclinacio popular va incitar a un music de la talla de Xavier Montsalvatge que va editar el primer recull d'havaneres l'any 1948.
En Guatemala y en Puerto Rico / como en Tampico y en Veracruz
la mas hermosa, la mas galana / la catalana que adoro yo
D'Iradier a Ortega Monasterio
Seria dificil enumerar els autors d'havaneres i els grups que han popularitzat el genere des del segle passat. Nomes en citare un parell per la seva importancia i per la seva distancia dins de la historia : Sebastian Iradier i Jose Luis Ortega Monasterio.
Y al contemparte / suspira mi laud
bendiciendote hermosa sin par / porque Cuba eres tu
Sebastia Iradier nascut al Pais Basc al 1809, va embarcar cap a Cuba el 1860 i alli es va interessar per la musica criolla. Va tornar a la seva terra i mori a Vitoria l'any 1865. La seva produccio de tangos, havaneres i valsets va ser cantada i va gaudir de molta popularitat. Ell va ser l'autor d'havaneres amb mes projeccio internacional.
Despierta si estas dormida / sal al balcon a escuchar
que al pie de tu reja canta / aquel que te quiere amar
Nascut a Motriko (Guipuscoa) l'any 1919, a Jose Luis Ortega Monasterio li agrada dir que es el pare de El meu avi, havanera de la qual n'es autor. El seu avi havia participat realment en la guerra de Cuba i com a coronel va acabar la seva carrera militar a Girona. La tradicio militar aixi com la musical han estat generalitzades a la familia. L'any 1941, Ortega Monasterio forma part dels Gringos on entra en contacte amb l'havanera, vinculant-s'hi del tot l'any 1964 quan es destinat a Palamos com a Comandante Jefe de Defensa Pasiva de la Costa Brava. Funda el grup Cavall Bernat l'any 1965, que llevat d'un periode entre 1973 i 1979 que va ser destinat a Osca, segueix funcionant amb ell al davant.
Llevo por mapa un panuelo / que me bordo una mulata
con las hebras de tu pelo / en un trozo de tu bata
El moment actual
L'havanera es va traslladar de la taverna a dalt d'un escenari arribant a una popularitat que ha generat grups a tot el litoral i fins a terra endins. La Cantada d'Havaneres de Port Bo, a Calella de Plafrugell, va iniciar-se el 1967 i s'ha mantingut en creixent fins avui. Han proliferat les noves composicions en catala. Tambe ha generat un "boom" discografic des dels anys setanta.
Els pins m'abracen / sento com callen
el vent s'emporta / tot l'horitzo
Avui les cantades d'havaneres son presents a gairebe totes les festes majors. Complement perfecte de les sardinades i acompanyades de cremades de rom, les cantades d'havaneres han omplert un buit existent en el consum musical d'un public de totes les edats.
amor i calma
perfumat de llunes, foc i rom
En uns moments en que els mitjans de comunicacio omplen el nostre espai sonor i visual, que els concerts han derivat gairebe nomes a espectacle, l'havanera omple un espai participatiu i romantic. Els recitals d'havaneres permeten als actuants un discurs patriotic i romantic, barrejant cancons de sarsueles. Un altre motiu que atrau de l'havanera es la perfecte convivencia del catala i del castella dins el genere. No hem d'oblidar que bona part del public va rebre la seva educacio, es va enamorar i va creixer en un espai sonor en castella.
pero despues / llego hasta mi
me dio un abrazo / y en aquel acto
crei morir
En definitiva ens trobem davant d'un fenomen musical del segle passat que ha experimentat la seva expansio des de fa pocs anys. Cal tambe esmentar que l'havanera, o l'americana tambe triomfa en els repertoris de musica tradicional i de balls de salo. Potser el que queda lluny i esta en l'enyor de molts gent, es el que nomes passa en ocasions en alguna taverna de la costa gironina. Quatre amics, una guitarra o un acordio i envoltats de fum, davant d'un got de vi, desgranant el ritme cadencios d'una havanera viva, realment marinera.
Porten onades / enamorades
dones i patria / veles i flors
La festa com a condensador patrimonial i recurs turstic
Esglsia i Teatre. De la Litrgia al drama: Un viatje d'anada i tornada
L'altre Festa Major de Gracia, els altres veins de Gracia continuarem creant cultura popular
CIBER-AMADES: LA CULTURA POPULAR CATALANA A INTERNET
LLISTA DE FESTES TRADICIONALS D'INTERES NACIONAL
Apunt sobre la Maria Fumadora
HISTORIA DE LA SETMANA DEL MAR DE VILANOVA I LA GELTRU
Comunicat del Col·lectiu D-Form
L'Havanera
Sant Antoni: la festa mes popular de Mallorca
La festa dels Nanos a Cocentaina
La festa, instrument de participacio
Immigracio, festa i diversitat cultural
La Festa, un altre mite per desaprendre-se'n?
Estrategies de supervivencia festiva: Els tres tombs de Sant Antoni
Bestiari desaparegut
CULTURA POPULAR, CULTURA NACIONAL
Llibertat vigilada
|
