La festa dels Nanos a Cocentaina
Vicent Santamaria
Oficina Municipal de Promocio Linguistica (OMPLI)
Aquesta festa es, en els seus origens, un mitja de comunicacio i d'expressio en una societat amb un tipus d'economia agricola i amb unes relacions socials caracteritzades per una forta diferenciacio de classes. Es l'expressio dels menys afavorits, tant socialment com tambe culturalment i economicament. Es la festa de la tolerancia, pero tambe de l'atac a l'expressio dels altres i a la propia expressio.
Ubicacio temporal de la festa dels Nanos
La festa se celebra a meitat de la Quaresma, 21 dies despres del Dimecres de Cendra. En principi, sembla que aquesta festa no te una relacio directa amb el cicle agrari, la sembra i la collita, com poden ser altres festes de la primavera o del mes d'agost o setembre. No obstant aixo, es bo recordar que la majoria de festes que celebrem tenen el seu origen en el neolitic i son, per tant, de vinculacio agraria.
Descripcio de la festa
No es tracta d'una festa eminentment d'alegria i fruicio, almenys en el seu origen. Es mes aviat una critica davant de la impotencia que proporciona la situacio social i tambe fisica de lloc on s'ubica (l'antic raval moro de Cocentaina).
Els Nanos son ninots de poca altura, entre 1 i 1,20 metres, que van acompanyats d'uns cartells a traves dels quals expressen la seua critica, o be positiva o be negativa.
La festa consisteix a criticar la persona que representa el perot. En un primer moment, apareixien col·locats ("penjats") a la vora d'algun cami proper al poble, sense que ningu no sabes qui els havia fet ni qui els hi havia penjats.
Actualment, els nanos s'exposen al mig del carrer o arrimats a les parets de les cases sota la vigilancia de les persones que els han fet.
Aixi mateix, abans tan sols podien estar exposats des de l'alba fins a les dotze del migdia, perque l'autoritat municipal els feia retirar. Avui dia, estan fins mes enlla de les dotze de la nit i depen de la voluntat dels autors la retirada dels ninots.
En els darrers anys, han aparegut alguns nanos fets amb parts de maniqui d'aparador, pero sembla que no han estat ben acceptats per la gent. Es per aixo que continuen fent-se amb draps.
Quant a l'elaboracio, cal dir que l'aportacio en diners es voluntaria, com tambe el fet de donar la roba o els materials per ajudar a fer-los.
L'exposicio dels nanos va adrecada a tots el poble en general i son nombroses les persones que durant aquest dia s'acosten a uns carrers que normalment no visiten. S'observa un canvi animic en aquests visitants ocasionals, mes espontaneitat i contacte, a mes d'una gran complaenca quan veuen retratats els personatges i les situacions del seu poble en aquells ninots de drap.
Funcio de la festa
La festa dels Nanos te com a caracteristica destacada el fet que no ha estat encara comercialitzada ni jerarquitzada de cap manera, ja que les persones que hi participen activament han mostrat sempre una gran responsabilitat i un absolut desinteres envers els premis o les distincions, que sempre han rebutjat.
Abans, la funcio que complia era la de criticar, advertir o manifestar una revenja. Era l'unica forma d'expressio publica de que es disposava al llarg de l'any per criticar l'amo, les autoritats o a qui fora sense perill a les possibles consequencies. El fet es que es pot constatar que mai no hi ha hagut cap mena de represalia per aquest motiu.
Un canvi important i mes actual ha esta la influencia de la televisio, que ha desvirtuat, en part, el sentit primigeni de la festa, ja que ha aportat una tematica forastera a la problematica real del poble.
Aixi mateix, s'observa tambe que ha minvat la critica a les autoritats municipals, en part potser perque l'Ajuntament, des de fan uns anys, col·labora en algunes activitats durant aquest dia amb l'objectiu que la festa es perpetue i es transmeta a les generacions de joves que son els que l'han de continuar.
(Extret del treball realitzat pel Centre de Professors d'Alcoi l'any 1987)
La festa com a condensador patrimonial i recurs turstic
Esglsia i Teatre. De la Litrgia al drama: Un viatje d'anada i tornada
L'altre Festa Major de Gracia, els altres veins de Gracia continuarem creant cultura popular
CIBER-AMADES: LA CULTURA POPULAR CATALANA A INTERNET
LLISTA DE FESTES TRADICIONALS D'INTERES NACIONAL
Apunt sobre la Maria Fumadora
HISTORIA DE LA SETMANA DEL MAR DE VILANOVA I LA GELTRU
Comunicat del Col·lectiu D-Form
L'Havanera
Sant Antoni: la festa mes popular de Mallorca
La festa dels Nanos a Cocentaina
La festa, instrument de participacio
Immigracio, festa i diversitat cultural
La Festa, un altre mite per desaprendre-se'n?
Estrategies de supervivencia festiva: Els tres tombs de Sant Antoni
Bestiari desaparegut
CULTURA POPULAR, CULTURA NACIONAL
Llibertat vigilada |
