Sant Antoni: la festa mes popular de Mallorca

Jaume Sastre

Estudios de la festa
La festa de sant Antoni actual es el resultat de la cristianitzacio d'antigues cerimonies i cultes primitius dedicats a divinitats paganes protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals.
Antecedents
La festa de sant Antoni actual es el resultat de la cristianitzacio d'antigues cerimonies i cultes primitius dedicats a divinitats paganes protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals. Antoni Gili, al llibre Sant Antoni Abat, festa popular d'Arta (Ed. Documenta, Palma 1997), afirma:

La festa de Sant Antoni es una romanalla saviament conservada d'antiquissimes celebracions paganes agermanades amb totes les que celebren el solstici d'hivern. Hi te innegables punts de contacte: la data de la celebracio, el ritual del foc... (pag.33).

Joan Amades, l'autor del Costumari catala, afegeix:

La festa de Sant Antoni sembla recordar les festes consualies romanes, que tenien lloc pel desembre i per l'agost en honor de la divinitat Consua. La primera tendia a preservar el bestiar del mal, i la segona tenia per objecte festivar la fi i l'exit de la collita. A Roma, el dia 8 de gener, tenia lloc la festa de la coronacio dels ases davant de l'altar de Jupiter. Un cop celebrats els sacrificis, els forners i els flequers coronaven llurs ases amb corones de murtra i de llorer, de les quals tambe en duien ells (Vol. I, Pag. 430).

Sant Antoni es el protector de la pagesia mallorquina; es el protector dels conreus, del camp i tambe dels animals, especialment els domestics que conviuen amb l'home (cans, moixos...), i del bestiar de peu rodo (cavalls, someres, ases, rucs, muls...). Igualment es el protector dels menascals, els ferrers, els porquers, els cansaladers, els cerers, els forners, els pastissers, els confiters, els traginers, els jugadors de cartes, els fossers i enterramorts. D'aqui venen aquelles glosses tan famoses:

Sant Antoni ha vengut
amb un ase amb quatre cames,
amb un covo d'ensaimades
i una botella de suc
Sant Antoni i el dimoni
jugaven a trenta-u;
el dimoni va fer trenta
i sant Antoni, trenta-u

Tambe se'l considera advocat contra la lepra per la qual cosa aquest dia la gent menjava un tortell per tal que el sant els protegis d'aquesta malaltia. Sant Antoni es invocat contra les malalties gangrenoses de la pell i, molt especialment, contra l'herpes zoster i la borradura dels infants.

Costums propis d'aquest dia:

- Estava molt mal vist fer matances.
- Aquest dia es considerat la festa dels animals per la qual cosa no se'ls feia treballar, era corrent donar-los un pinso extraordinari i fer-los objecte d'un tractament respectuos. Tambe era mal vist tenir-los fermats. Despres de les beneides i les cavalcades se'ls deixava a lloure per dins una tanca.
- Es guarnia els animals amb els millors arreus, sovint amb corretjam fet expressament per aquell dia. Els genets, igualment, vestien llurs millors robes i, com els animals, lluien el bo i millor que tenien. Els cascavells, campanetes i d'altres elements sonors igualment que les cintes de coloraines tenen caracter d'amulet i de proteccio contra els mals esperits.

Al segle XV aquesta festa era organitzada pels gremis de llogaters de mules, dels traginers i dels bastaixos. Despres van agafar el relleu els cotxers i els carreters.

Elements simbolics de la festa

Encesa de foguerons: forma part dels rituals primitius del culte al Sol. Els dimonis peguen bots, fan cabrioles per damunt el foc i ballen al seu voltant talment els xamans i bruixots primitius. El foguero representa la victoria de la llum sobre les tenebres. Dia 17 de gener es molt proper al solstici d'hivern (22 de desembre). El foc simbolitza el "renaixement" del sol, element masculi que fertilitza la terra. Els nostres avanpassats estaven convencuts que agafar les cendres dels foguerons de Sant Antoni i escampar-les pels sementers afavoria les collites. Es considera el Foc com a fill del Sol que va arribar a la Terra a traves del llamp. El nostre calendari es eminentment solar si be incorpora tambe el comput dels antics calendaris lunars, pel que fa a les setmanes i als mesos. Els foguerons (presents a les revetles de sant Antoni i de sant Joan), les rodes de foc, les danses i balls en rotlle son simbol de la forca del sol. La cultura popular te moltissims refranys que fan referencia al fet que les hores d'irradiacio solar es recuperen:

Per Nadal, creix el dia una passa de gall,
Per sant Esteve, una passa de llebre,
Pels reis una passa de vell,
Per sant Antoni, una passa de dimoni.

Sant Antoni: durant el mes de gener el cristianisme va col.locar les festes dels sant barbuts: Sant Antoni Sant Pau i Sant Maur. Segons Joan Soler:

Aquests barbuts recorden Saturn, el vell Cronos de llarga barba blanca, incorporat al santoral cristia amb les Saturnalia, en el canvi de l'any, origen remot del Carnestoltes. En les celebracions d'aquesta diada s'acullen ritus precristians de l'hivern, de fertilitat i purificacio (pag. 669).

Dimonis: segons Antoni Gili, els dimonis son reminiscencies llunyanes dels antics xamans i bruixots que entorn del foc dirigien els rituals en pro de la fecunditat de la tribu a la qual pertanyien a fi d'assegurar la seva supervivencia (pag. 36) i tambe en pro de les bones collites. Un component ritual molt primitiu es el fet de saltar damunt el foc, acte que es creia, comportava la consecucio magica de la fecunditat (pag. 36). Un element importantissim del dimoni o millor dit "bruixot" es la barrota: En els pobles de Mallorca encara segueixen aquesta cerimonia del salt sobre el foc dels dimonis. I ho fan proveits del seu emblema mes caracteristic: la canya fel.la, el simbolisme sexual de la mateixa, representatiu de l'organ sexual masculi, l'evidencia perfectament el mateix origen etimologic de la paraula: canya fel.la, es a dir, fal.lica (pag.36). No es casual, doncs, el fet molt popular a Mallorca de cantar cancons verdes aquesta nit magica presidida pel foc. Diu Antoni Gili: podem encara percebre en el to de la festa actual un deix orgiastic que, si avui no va mes enlla del cant bullangos i d'un sanitos empinar el colze, degue constituir en altre temps una autentica i desenfrenada orgia (pag. 35).

Cavalcades: tothom que tenia un animal de sella o de bast compareixia a la placa del poble per fer una cercavila. La cavalcada remet a la processo, a la desfilada seguint un ordre, un fenomen ancestral conegut gairebe en totes les religions, amb relacio amb el mite de l'etern retorn als origens.

Porc: per a la cultura catalana el porc es un animal totemic. Per a les cultures indies de les planures d'America del Nord es el biso. En canvi per als celtes es el porc senglar. Les relacions que mantenim els mallorquins en particular i els catalans en general amb el porc esta marcada per la simpatia i la gratitud ja que tot ens ho dona i no deixa desperdici. Es per aixo que el dia de Sant Antoni esta mal vist matar el porc pero en canvi al caliu dels foguerons torram porc (botifarrons, llengonissa, sobrassada, xulla...). Igualment la matanca del porc es un ritual que encara no fa molts anys durava dos dies. Menjam porc per Sant Antoni i tambe per Nadal (porcella rostida) continuant una creenca primitiva i pre-cristiana que considera el porc com l'esperit del gra en forma d'animal. Diu Joan Soler a l'Enciclopedia de la Fantasia popular catalana:

Sant Antoni abat o "del porquet" pren el relleu de l'antiga divinitat protectora dels porcs, figura de l'esperit del gra. El crit que els porquers arrien als porcs quan volen fugir es "sus" o "ust" (en llati 'sus' vol dir 'porc'). (pag. 589).

El porc es un animal totemic, antiga representacio de l'esperit del gra; la seva carn es prescrita en l'apat de Nadal (pag. 669).

Rifa del porc: es rifava un porc per recollir doblers destinats a la comunitat els frares antonians que recollien els malalts de lepra. Els comerciants del carrer de Sant Miquel de Ciutat, on esta situat l'edifici de Sant Antoniet (antic hospital de leprosos) han recuperat aquest costum. Aquesta comunitat es va dissoldre quan els avencos de la medicina van fer minvar la llebrosia. A Ciutat es costum rifar el porc mes gras de tota l'illa. Com que generalment de tan gras no podia caminar, el porc era passejat en carro pels carrers de la ciutat al so d'una tonada de xirimia especial (Joan Amades, Vol. I, pag. 496). L'any 1879, el govern de Madrid va prohibir la rifa del porc per afavorir la "loteria nacional". Tot i la prohibicio el poble mallorqui va continuar fent-la fins avui.

Beneides: en els ritus solsticials primitius un element important es l'aigua que en el nostres cas fa acte de presencia en l'acte de beneir. Per altra part, en anys de sequera, es costum intercedir a Sant Antoni que, com a protector de la pagesia, dels conreus i dels animals, afavoreixi la pluja. De fet, ens trobam davant la cristianitzacio de les danses primitives demanat la pluja. L'aigua es un simbol ambivalent. Te un aspecte positiu i un altre negatiu. Evidentment, l'aigua de les beneides es la mateixa aigua del ritual iniciatic del baptisme cristia que a la vegada continua la creenca primitiva d'entendre l'aigua com a mantenidora de la vida en un cicle constant que mai no s'atura: pluja, fonts i rius, mar, evaporacio i novament la pluja fecundant, simbol alhora aquatic i celeste, com la rosada matinal.

Corregudes: curses de tota mena, amb cavalls i amb ases, amb sella, a pel, amb la sella descordada, etc. Tambe es feien curses amb cintes.

Carrosses: A Mallorca la festa de Sant Antoni pren aspectes carnestoltescs que s'estenen per les diades immediates a aquest periode (Joan Amades, vol. I, pag. 478). Es per aixo que que alguns participants van disfressats de manera grotesca a les carrosses. Canya: a Mallorca es costum endiumenjar les carroses amb canyes silvestres perque des de temps immemorials hem considerat la canya, de la qual es fan instruments musicals com el flabiol, com un amulet magic que allunya els mals esperits. D'aqui ve el costum ancestral de posar una canya dreta, o una granera amb manec de canya, al costat del llit o darrera la porta.

Pi: el dia de Sant Antoni (17 de gener) a Pollenca fan la davallada del pi. Aquest arbre en la nostra cultura es un simbol d'immortalitat. Segon l'Enciclopedia de fantasia popular Catalana de Joan Soler:

A les festes dinosisiaques gregues, un gran pi era dut en processo i plantat enmig de la placa; al seu entorn, orgies i embriagueses de vi, escenes amb pells i banyes de boc, origen de la tragedia (tragos= boc, i aoido= vi); d'aqui la relacio del pi amb el vi (pag. 571). D'aqui tambe el fet que els cellers de Mallorca anuncien l'arribada del vi novell amb una branca de pi al portal.

Balls: comencava el dissabte de Sant Antoni despres de l'encesa de foguerons i durava fins a trenc d'alba. A Arta es van fer fins a principis del segle XX. El ritual acabava donant la benvinguda als primers raigs de sol.

Glossades: Per Sant Antoni eren molt habituals els combats de glossadors. A Manacor han recuperat aquesta tradicio. L'any 1997 hi van combatre els seguents glossadors: na Miretona de Llubi, en Planisi de Can Picafort i en Rafel Roig de Felanitx.

Mostres de teatre popular casola: posaven en escena les temptacions de sant Antoni pero en un pla comic i gairebe infantil i en les quls el dimonin'e???
a figura mes destacada.

Fer captes: El jovent, en cercavila pels carrers, de casa en casa, cantant i tocant instrument capta menjar o doblers per despres celebrar una berenada amb motiu d'una festa popular. Era costum amenacar als qui no dovaven res amb una desgracia.

Foguero dels quintos: A molts pobles els quintos, a mes de fer captes, fan un foguero per a Sant Antoni i endiumengen carroses per a les beneides. Sant Antoni, dia escollit per a:

- Llancar-se a nedar per mes freda que sigui l'aigua ja que es creu que guarda de mals i porta bona sort. Aquest costum el trobam desplacat en alguns llocs a Nadal o a Cap d'Any.
- Plantar rosers.
- Posar els picarols i les esquelles al bestiar, especialment el de peu rodo i forcat:
Les esquelles del bestiar sembla que responen a un antic culte solar i lunar de caient magic encaminat a guardar els animals de mal donat i de l'atac dels mals esperits. A l'edat de bronze ja es troben esquelles d'aquest metall

La festa com a condensador patrimonial i recurs turstic

Esglsia i Teatre. De la Litrgia al drama: Un viatje d'anada i tornada

L'altre Festa Major de Gracia, els altres veins de Gracia continuarem creant cultura popular

CIBER-AMADES: LA CULTURA POPULAR CATALANA A INTERNET

LLISTA DE FESTES TRADICIONALS D'INTERES NACIONAL

Apunt sobre la Maria Fumadora

HISTORIA DE LA SETMANA DEL MAR DE VILANOVA I LA GELTRU

Comunicat del Col·lectiu D-Form

L'Havanera

Sant Antoni: la festa mes popular de Mallorca

La festa dels Nanos a Cocentaina

La festa, instrument de participacio

Immigracio, festa i diversitat cultural

La Festa, un altre mite per desaprendre-se'n?

Estrategies de supervivencia festiva: Els tres tombs de Sant Antoni

Bestiari desaparegut

CULTURA POPULAR, CULTURA NACIONAL

Llibertat vigilada