La festa, instrument de participacio
Josep Fornes
Estudios de la festa
Participar, sentir-se part de la comunitat, pot esdevenir un exercici complexe en una societat urbana com la nostra. La complexitat de la vida social contemporania fa que no es pugui partir d'apriorismes a l'hora d'establir parametres que defineixin el grau de pertinenca de cada individuu o de cada grup a un nosaltres que varia cada cop mes depressa.
La ciutat, l'espai on tot i tothom es visible i invisible, allo que no dorm mai i on nomes hi ha una cosa que es immutable: el canvi.
Els primers creadors de ciutats no nomes organitzaren l'espai, tambe organitzaren el temps i el feren sagrat. Els romans dividien el seu "calendarium" en "dies fasti", propicis per a l'activitat judicial i de qualsevol ordre, i "dies nefasti" o "dies ater", dies negres no propicis per als actes publics i les assemblees populars. Ovidi anomenaria "Fastos" el seu poema narratiu de les festes romanes.
La complexitat social del moment que ens ha tocat viure fa que avui sigui ambigua la frontera entre els dies de festa i els dies de no-festa. El temps de les vacances ha esdevingut un llarg temps sagrat amb preludis rituals de tota mena com ara comiats de solter, dinars d'empresa o festes de final de curs. La festa es un ritual que reflexa la vida de la societat, els seus conflictes, les seves pors, les seves passions, els amors i odis de la gent una a una, grup a grup i en el seu conjunt. Per aixo tambe avui la festa confronta de forma ritual i simbolica les emocions d'aquesta mateixa gent amb el conjunt de normes, sancions i capteniments que imposa l'estructura social.
Aquest fet explicaria la tossuderia per contenir les emocions col·lectives amb la que s'entesten els mes factics dels poders socials en algunes festes com la de Sant Joan, mitjancant el menspreu de la que passa per ser la festa mes espontaniament celebrada a Barcelona. Com a prova nomes cal observar que malgrat la poca accidentalitat dels milers de milions d'unitats de pirotecnia cremades en la revetlla d'enguany, s'ha continuat parlant en termes nefastos de la nit de Sant Joan en els titulars dels mitjans de comunicacio, amb fotografies d'una platja de la Barceloneta plena de deixalles a les vuit del mati d'un dia festiu, i amb els interminables avatars de la famosissima coca toxica de l'Emporda.
El ritual expressa sentiments que no son visibles en la vida quotidiana a causa del capteniment que imposa la norma social. Moltes vegades hem volgut expressar amb frases com aquesta alguns dels valors afegits que intuim en el fet festiu, oblidant que molts investigadors hi han pensat abans que nosaltres. Edmund Leach considerava que els rituals poden ser entesos com la representacio dels drames d'una societat que expressa els seus conflictes i els solapa. Claude Levi-Strauss i sobretot Victor Turner aprofundirien en l'interes per les emocions individuals que aflorarien en les celebracions rituals, posant de manifest la communitas, aquella idea utopica de paradis, d'una situacio liminal ideal en que es manifesta la forca creativa del proces ritual, en la qual es dona una relacio social idealitzada aparentment igualitaria i solidaria.
Les festes, totes les festes, respiren d'una forma o altra aquest aire conceptual. La transfiguracio de tots i de cadascu enmig d'un somni col·lectiu en el qual el ric i el pobre confonen la seva modestia i opulencia. Un temps simbolic en el qual el savi i el foll manifesten publicament la seva semblanca. Un temps de prodigis en qual el dia es pot fer nit i la nit es pot fer dia. Un temps sagrat on la communitas es fa perceptible, un espai liminal on estan permeses totes les expressions dels marges i on la gent marginal te un paper en la societat aparent de la festa.
No hauriem de cometre l'error de reduir el concepte de festa a un conjunt d'esdeveniments artistics. Una festa no es un festival, encara que en conte molts elements semblants. La festa es sobretot participacio, representa la societat que la celebra, la dinamitza, posa en questio les seves normes, posa en evidencia els seus conflictes i les seves contradiccions. No hi ha festa sense transgressio de qualsevol ordre, la festa comporta en si mateixa un grau de dissidencia i, per tant, constitueix un exercici espontani de llibertat individual i col·lectiva. Una festa es festa quan la gent la celebra, quan se la fa seva. Una festa es mes festa com menys es pot controlar des del poder.
Assumir el repte de celebrar veritables festes sol ser un simptoma d'estabilitat social i de llibertats publiques. Sovint s'ha establert un paral·lelisme entre el nivell d'intensitat festiva de la festa del Carnaval, amb les prohibicions i permisivitats que ha sofert, i el moment politic pel que travessava el pais. Promoure festes des d'una administracio comporta un serios compromis de col·laboracio amb les organitzacions dels ciutadans i significa portar a la practica de forma efectiva la participacio cultural. La importancia de les funcions socials de tota festa ho aconsella.
Els mites vius pertanyen al domini de l'oralitat, d'allo que no s'escriu. Com he intentat expressar, els simbols rituals posen en evidencia les tensions entre les normes socials i les emocions de la gent. Aquest contingut psiquic del simbol es el que li confereix valor transformador. Es per aquest motiu que les festes son moments consagrats a la permeabilitat dels ritus. Es per aixo que ens ha de preocupar pensar be un nou discurs ritual per a la festa, un discurs contemporani que sigui capac de fer front als reptes que te plantejada la nostra societat complexa.
Hi ha tambe altres fets que conviden a la reflexio:
S'ha definit la nostra com una societat de l'opulencia que genera frustracio de molts dels seus individuus. El fenomen pervers de l'estigmatitzacio de la pobresa, de tot allo que sembli humil o mediocre, ha fet entrar en crisi mes d'un equilibri en la societat occidental. Dit d'una altra manera: si mai no ha estat de moda ser pobre, mai com ara no havia estat tan mal vist no ser un triomfador. Les relacions entre el poder i la gent semblen passar per un moment dificil en les democracies occidentals, aixo ha comportat ensurts recents com l'augment dels populismes, una desmobilitzacio social i un desinteres per la cosa publica. S'ha generalitzat el que hom anomena les "solidaritats toves", les que exigeixen poc compromis. En canvi es fan notar mes els moviments alternatius a l'actual organitzacio dels sistemes de poder.
En tota festa es produeix en major o menor mesura una flexibilitzacio de les relacions socials, la qual cosa permet imaginar noves formes d'entendre la vida en societat. Les festes sempre han servit per estendre les relacions mes enlla de l'estricte nucli familiar i adhuc mes enlla del propi grup social. Encara avui la festa te aquesta funcio. La festa afavoreix la interaccio de classes, generes, edats i etnies, i aixo esdeve avui molt valuos en les nostres ciutats. Semblantment a com pel seu contingut artistic significa un important instrument de democratitzacio de la cultura, pel seu contingut participatiu significa un important instrument d'extensio dels valors de la cultura democratica. En un moment en que es parla de crisi de confianca entre els ciutadans i els poders publics, caldra no oblidar el valor de la festa com a factor de cohesio social i d'atenuador dels conflictes socials.
Una festa del poble ha de seduir sobretot les classes populars. Un plantejament elitista pot provocar un desinteres entre els veritables protagonistes de la festa: els festers. Els festers de Barcelona son, en bona mesura, gent de grups dels barris, de les associacions, dels esplais. Son persones que demostren cada any la seva capacitat creativa amb un criteri artistic demostrat que cal respectar. Els grups informals de joves que s'apleguen en una colla de diables i que participen en el Corre-foc confereixen a la festa el punt indispensable de dinamisme, auto-organitzacio, sorpresa i versatilitat. Confereixen a la festa la seva implantacio territorial, amb ells la festa toca de peus en terra.
Repensar un discurs conceptual per a les festes pot voler dir simplement estar atents a tot allo que es present en la nostra societat i amb tot allo amb el que s'ironitza, es transgredeix o es mante una actitud de dissidencia. Repensar la festa pot voler dir enfrontar les pors del nostre temps amb exorcismes contemporanis com la ironia, que sempre ha estat un galant atribut de la inteligencia. Pot voler dir exercir la transgressio que apaivaga les inhibicions individuals i col·lectives.
Fer "festetes" no hauria de ser tractat doncs amb lleugeresa. El contingut hedonista de la festa, que tambe cal reivindicar en la societat de l'estres, no es l'unic i, ni de bon tros, el que te mes consequencies. Us imagineu una Pamplona sense el seu Sant Fermin, una Valencia sense les Falles o una Barcelona sense les festes de Sants, Gracia o Sant Medir? La festa ajuda la gent a sentir-se d'alla on se vol sentir identificada, hi hagi nascut o no. Permet identificacions multiples i simultanies. Hi ha qui se sent gracienc a la festa major de Gracia i barceloni per la Merce. Hom pot sentir-se paquistani i barceloni alhora, sobretot si participa de forma activa en la vida social de la ciutat. La festa es un bon instrument per a una voluntaria identificacio, per sentir-se lliurement part de la comunitat.
La festa com a condensador patrimonial i recurs turstic
Esglsia i Teatre. De la Litrgia al drama: Un viatje d'anada i tornada
L'altre Festa Major de Gracia, els altres veins de Gracia continuarem creant cultura popular
CIBER-AMADES: LA CULTURA POPULAR CATALANA A INTERNET
LLISTA DE FESTES TRADICIONALS D'INTERES NACIONAL
Apunt sobre la Maria Fumadora
HISTORIA DE LA SETMANA DEL MAR DE VILANOVA I LA GELTRU
Comunicat del Col·lectiu D-Form
L'Havanera
Sant Antoni: la festa mes popular de Mallorca
La festa dels Nanos a Cocentaina
La festa, instrument de participacio
Immigracio, festa i diversitat cultural
La Festa, un altre mite per desaprendre-se'n?
Estrategies de supervivencia festiva: Els tres tombs de Sant Antoni
Bestiari desaparegut
CULTURA POPULAR, CULTURA NACIONAL
Llibertat vigilada |
