Immigracio, festa i diversitat cultural

Adria Pujol
Antropoleg

La gent no deixa casa seva si no es a la forca, o, si mes no, si no es en base a les expectatives d'un futur millor. Els immigrants transporten varies coses a la maleta, sobretot una munio de trets costumaris publics i privats. Duen un reguitzell de festes i rituals, relats pels nens, plats tipics, roba 'diferent', etcetera. Tot aquest bagatge, un cop l'immigrant s'atura, s'activa a fi efecte d'una paradoxa: l'immigrat necessita la seva cultura materna per sobreviure dins els valors i costums del lloc d'arribada. Les persones, ningu, no podem trencar de cop amb la propia herencia cultural - com qui canvia de camisa - ans el pas d'una cultura a una altra nomes pot ser progressiu i aglutinador. Si aixo s'esdeve, es llavors quan podem parlar de sincretisme. Si no, parlem d'aculturament, de fonamentalisme i politiques equivocades. El desarrelament comporta desconcert, i, de vegades, hem de pensar que el retorn pot ser impossible. Per tant, l'unic agafador que sovint te l'immigrat, es la seva cultura d'origen. Pensem en els nostres parents que volien ballar sardanes en el seu exili a Franca, i en les prohibicions d'aquest Estat envers la practica del catala.
D'altra banda, les societats d'acollida tambe tenen el rebost ple de costums i celebracions, menjars i contes. L'existencia de nouvinguts, amb les seves expressions culturals diferents, pot provocar una certa angoixa. Es evident, a tall d'exemple, que la poligamia no acaba de quadrar en un pais com Catalunya - encara que mes d'un la desitgi en secret, publicament, o pagant. Pero la immigracio es un fet, i tothom sap que certes actituds hostils sempre condueixen al fracas social. No cal, doncs, que ens posem tots a ballar capoeira, ni a dur xil·laba, o potser si.

Les festes son fets aglutinadors, son una cola social. A mes a mes, qualsevol festa popular es una cosa paida en el temps, mastegada a copia d'aportacions, manlleus i oblits. Tant es aixi, que festes de nou encuny no acaben de quallar precisament perque son massa noves, massa ben dissenyades. Els fets socials son molt lents, i els canvis hi solen ser imperceptibles. En aquest sentit, quan els immigrats assisteixen a les nostres festes, des de la posicio privilegiada del 'que ve de fora', no ens hauria d'estranyar que de vegades hi trobin mancances. En paral·lel, nosaltres, quan assistim a demostracions culturals de fora, exercim tanmateix la critica, doncs les persones som essers que raonem. Sigui com sigui, pero, la majoria de la gent - forana i autoctona - sol gaudir de la festa, encara que la celebracio provingui del planeta mes llunya.

Si anem a festes, siguin quines siguin, veurem que, per davant de tot, immigrats i aborigens s'ho passen be amb la farandula. Vull dir que, en el fons, una festa es una festa. Lluny de semblar un argument pobre, si hom coneix una mica d'altres celebracions, s'adona que, al cap i a la fi, a tot arreu es fan coses forca semblants. Potser, obviament, les formes canvien, pero els continguts solen ser els mateixos: la festa agermana. Altrament, aqui no s'esta proclamant un aiguabarreig a ultranca, doncs aixo no s'aconsegueix amb quatre dies. Cal, pero, comencar.

Plagiant Delgado, immigrant vol dir 'persona en transit'. L'error, que cometem tots, es de designacio. Una persona que es mou d'un pais a un altre es una persona immigrant, o emigrant. Pero quan aquesta persona ja ha arribat, seguir denominant-la immigrant es una especie de condemna col·lectiva. Fixeu-vos que, fins i tot, anomenem immigrants de 2? i 3? generacio als seus fills i nets. No es broma, ni es gaire rebuscat: els releguem a un transit perpetu, quan la realitat ens demostra tot el contrari. I ara no parlarem de drets i deures conjunts, que per aixo hi ha els pesats titulars dels diaris. Aqui parlem de festa i diversitat cultural. Si una festa es l'expressio simbolica d'un estat de coses -la realitat social-, o de com voldriem que fossin les coses, per forca haura de reflectir, tard o d'hora, la diversitat que supuren els nostres pobles. Si no diversifiquem la festa -una cosa tan senzilla-, no ens podem posar a parlar d'integracio amb propietat. Es per aixo que tota iniciativa, en aquesta linia, hauria de ser rebuda, col·lectivament, com una mostra de maduresa social.

Una anecdota: els manuals d'Historia d'Espanya, dels nostres estudiants, es refereixen a l'arribada dels pobles germanics a la Peninsula - a partir del segle IV- amb l'apel·latiu 'les invasions barbares'. Curiosament, ens els llibres d'Historia Alemanya, el mateix fet hi es referit com 'l'emigracio cap al sud'. Recorrent al topic -un parent proper de la festa-, tot depen del cristall amb que es miri.

La festa com a condensador patrimonial i recurs turstic

Esglsia i Teatre. De la Litrgia al drama: Un viatje d'anada i tornada

L'altre Festa Major de Gracia, els altres veins de Gracia continuarem creant cultura popular

CIBER-AMADES: LA CULTURA POPULAR CATALANA A INTERNET

LLISTA DE FESTES TRADICIONALS D'INTERES NACIONAL

Apunt sobre la Maria Fumadora

HISTORIA DE LA SETMANA DEL MAR DE VILANOVA I LA GELTRU

Comunicat del Col·lectiu D-Form

L'Havanera

Sant Antoni: la festa mes popular de Mallorca

La festa dels Nanos a Cocentaina

La festa, instrument de participacio

Immigracio, festa i diversitat cultural

La Festa, un altre mite per desaprendre-se'n?

Estrategies de supervivencia festiva: Els tres tombs de Sant Antoni

Bestiari desaparegut

CULTURA POPULAR, CULTURA NACIONAL

Llibertat vigilada