Àngel Guimerà 33, 6è
Manresa 08241
Tel. 93 872 02 86

Sobre festiva.org
Sobre l'ARDFP
Contacte amb nosaltres

SiteMap

PORTADA

La Festa, un altre mite per desaprendre-se'n?

Bienve Moya

Etnograf
Quan hi ha festa, quines circumstancies possibiliten la festa? Que es la festa? Qualsevol activitat rebullada i tabolaire pot reclamar l'apel·latiu Festa? Qualsevol data festiva que el sistema hagi oficialitzat, es realment una Festa?
Quan hi ha festa, quines circumstancies possibiliten la festa? Que es la festa? Qualsevol activitat rebullada i tabolaire pot reclamar l'apel·latiu Festa? Qualsevol data festiva que el sistema hagi oficialitzat, es realment una Festa? Manuel Delgado, que ha dedicat una gran quantitat de lletra i saliva a esta questio, diu que no. Mes ben dit, diu que si. En <<La Festa a Catalunya avui>> llegim: "que hi ha dues menes de festa: la que es practicada, aquella que algu celebra alguna cosa ... i les festes que tenen com a caracteristica mes assenyalada el fet que ningu celebra res. Sortiu al carrer un 6 de desembre (continua Delgado), Dia de la Constitucio, per exemple... i trobareu el que hauriem trobat qualsevol 18 de juliol durant el regim franquista, es a dir, res".

En <<Festa i Ciutat (1er volum)>>, que transcriu un primer col·loqui fet a Barcelona el 1997 sobre esta questio, la Festa, hi trobem l'aportacio de tres pensadors: Javier Escalera, Francisco Cruces i Antonio Arino, els quals fan una descripcio de la festa a la ciutat on resideixen, Sevilla, Madrid i Valencia, respectivament. Entre altres questions sucoses sobre l'assumpte que ens ocupa Escalera diu: "Sevilla, la capital Europea de l'atur, es al mateix temps coneguda i reclamada com la ciutat festiva per antonomasia. Tant la quantitat de celebracions festives com la magnitud d'algunes de les mes importants... contribueixen a afirmar efectivament l'esmentat caracter festiu. Aquestes festes, en grau diferenciat, han constituit i constitueixen encara elements molt importants en la definicio i reproduccio dels diversos nivells de nosaltres". Potser les festes que descriu Escalera, calculem nosaltres, duen ser les que Delgado catalogue com "aquelles que algu celebra alguna cosa"? Ja ho veurem!)". Francisco Cruces tracte la questio "Modernitat i festes". Un tema controvertidissim que ens duu del casticisme de la Berbena de la Poloma a la celeberrima Movida en temps del "Viejo Professor". I Arino ens parle de Les Falles, de la seua invencio, utilitat, participacio, pluralitat i identitat. No en fa un panegiric, com podria pareixer per l'enumeracio de capitols, altrament en detalle els seus encerts i desencerts, segons el seu parer, es clar. Els tres autors (mes una colla d'opinants que participaren del debat) donen gran importancia a una comuna vocacio d'identitat (etnica, cultural, de classe) que s'obraria a traves d'estes festes, i de la ma dels seus organitzadors i principals festers. Vocacio o possibilitat, que a Delgado li agrade posar en questio, seguint l'ultima moda d'alguns sectors academics barcelonins (que ells mateixos es qualifiquen d'esquerres, encara que un important segment d'esta escolania procedixi de nissagues gente bien, franquistes o falangistes), tot allo que faca tuf de col·lectiu i d'identitari. Delgado, endiumenjat amb la seua erudicio d'antropoleg academic (malgrat el pretes vernis de provocador que maneja) , comenta en un capitol de la seua obra: "Es per aixo que tot treballador de camp en la seva esfera festiva sap que el seu pitjor enemic, a l'hora de mettre en systeme el conjunt de practiques que observa, es el que podriem anomenar "erudit local", aquella persona a qui et remeten els participants ordinaris de la festa perque <<es el que mes en sap>>". Aquesta persona et contara... la historia de la celebracio d'acord amb certs documents historics que la fan remuntar a epoques passades..." I un poc mes avall, en el mateix capitol, Delgado ens descobrix, prenent el tema casteller, que un Cinc de vuit en una placa buida perdria sentit, i que tota construccio del castell "segons, tercos, quarts, etc. es un esquema vivent de la jerarquia de les generacions i de la forma de concebre la relacio de continuitat entre el passat, el pressent i el futur..." I aco ho ha "mis en systeme" ell tot sol, sense ajuda dels "erudits locals", perque, segons la seua descoberta, "Tots els presents saben, sense dir-ho, potser sense saber-ho, que els castells s'assemblen a la vida". I ell, l'antropoleg, els ho ha volgut a revelar perque els castellers, tot i sabent-ho, no s'atrevien a dir-s'ho, o encara, ni se n'havien adonat mai. Fins aquest moment de la revelacio delgadiana els erudits locals els hi havien dit (per exemple, i entre altres raons tan insubstancials com aquesta) als components de la Colla Vella de Valls, que no era per poder aconseguir un pis de la Cooperativa de Vivendes de la Colla que assistien puntualment a tots assajos del divendres, sino perque l'atavisme de grup actuava en ells a mena de ficcio identitaria. Hem de concloure que a Delgado, tot i la seva perspicacia, i en relacio a les festes tradicionals, els murris "erudits locals" l'han degut ensarronar mes de dues i quatre vegades; acientifica actitud provinciana que el deu haver dut a deduir: que ha de saber el poble del poble! En relacio a la prevencio de Delgado sobre els "erudits locals" a l'hora de mettre en systeme allo que mes convingui, jo recomanaria als seus alumnes que el pitjor enemic vendrie a ser aquell qui preten (gairebe sempre partint d'apriorismes) reduir unes practiques col·lectives conegudes i acceptades per una comunitat (o part principal d'aquesta), a un organigrama mes o menys encertat del qual se'n desprendrien graus de relacio i comportament gairebe automatic o reflex.

La Festa es doncs, (ho pot ser) com podem veure, un estat complex, motiu de teories multiples i manta vegades contradictories. Es per esta rao, per la seva multiplicitat de formes i complicitat amb les relacions diaries dels homes, amb la politica entesa com un intercanvi cultural: de poders, de parers, de situacions, etc., que fora necessari no considerar la festa com un fenomen social deposat per la societat actual. Caldrie considerar la Festa com un model socialitzador, com un entorn societari que educa i socialitza i dona entitat. Cal tenir en compte, pero, que aquest fenomen, la Festa, s'inscriu en un corrent universalista, com ens informen altres lectures (no pas ideologicament universalista, cosmopolita: de domini d'una varietat sobre les altres en benefici d'una suposada sola classe interclassista), de la humanitat al relacionar-lo amb un temps singular, no ordinari, que actua, per definicio, fora de les normes convencionals.

La festa com a condensador patrimonial i recurs turstic

Esglsia i Teatre. De la Litrgia al drama: Un viatje d'anada i tornada

L'altre Festa Major de Gracia, els altres veins de Gracia continuarem creant cultura popular

CIBER-AMADES: LA CULTURA POPULAR CATALANA A INTERNET

LLISTA DE FESTES TRADICIONALS D'INTERES NACIONAL

Apunt sobre la Maria Fumadora

HISTORIA DE LA SETMANA DEL MAR DE VILANOVA I LA GELTRU

Comunicat del Col·lectiu D-Form

L'Havanera