Bestiari desaparegut
Jan Grau
Expert en cultura popular
Ara que fa poc va haver-hi l'exposicio "Goliat" al Salo del Tinell, molta gent va quedar sorpresa en descobrir un seguit d'elements del bestiari belga, completament desconeguts a casa nostra. De fet hi han referencies de camells, tritons, dofins, peixos, cigonyes, serps, unicorns.... i besties delmes divers pelatge. Actualment s'han creat noves besties festives a casa nostra, especialment besties de foc.
Ara que fa poc va haver-hi l'exposicio "Goliat" al Salo del Tinell, molta gent va quedar sorpresa en descobrir un seguit d'elements del bestiari belga, completament desconeguts a casa nostra. De fet hi han referencies de camells, tritons, dofins, peixos, cigonyes, serps, unicorns.... i besties delmes divers pelatge. Actualment s'han creat noves besties festives a casa nostra, especialment besties de foc.
El nostre bestiari mes tradicional es mou en animals domestics com el bou o la mulassa, salvatges com el lleo o l'aliga, i fantastics com el drac o la vibria, tots ells mes o menys sobrevivents fins els nostres dies, encara que sigui per la via de la recuperacio. Hi han pero, referencies d'altres animals que desfilaven a les nostres processons de Corpus i que van desapareixer del tot.
El basilisc
Fins fa poc, el basilisc ens era completament desconegut, ni tant sols en Joan Amades l'esmenta el seu llibre "Gegants, nans i altres entremesos". Ha estat amb la publicacio del Dietari o Llibre de Jornades de Jaume Safont (1411-1484), que hem redescobert aquest element festiu. La cita es refereix a Barcelona amb data 8 de desembre de 1423:
Dijous a VIII de deembre de MCCCCXXIII, arriba en la plaja de Barchinona lo senyor rey ab XVII galeres, qui venien de Napols e havien visitada Massella
.vengueren-li devant lo pont molts entramesos, co es, peradis, ifern, lo basalis, lo fenichs, l'aliga e la processo de la Seu...
En aquesta cita es reuneixen dues de les besties avui desaparegudes, el fenix i el basilisc. Nomes coneixem aquesta referencia escrita i no tenim ni idea de quin deuria ser el seu aspecte. Pels bestiaris medievals sabem que el basilisc es meitat gall i meitat serp, medeix uns 15 centimetres i neix d'un ou de gall que ha covat un gripau. El gall, que no esta preparat per gestar fa l'ou a la seva panxa i com es evident passa moltes angunies amb el seu embaras insolit. El basilisc te un ale temiblement verinos i pot matar amb la mirada. Viu dins de tombes on hi ha enterrades peces d'or i te la virtut camaleonica d'adaptar el color de la seva pell al de l'entorn. Possiblement va desapareixer de les processons de Corpus per la seva dificil vinculacio amb els temes biblics.
El fenix
A mes de la cita esmentada anteriorment en que apareix juntament amb l'aliga i el basilisc, el fenix apareix documentat ben poques vegades. Segons recull Mila i Fontanals, fent referencia al mateix any 1423, a Barcelona va sortir el fenix a la desfilada que es va fer per rebre a Alfons Ve, quan va arribar del seu viatge a Napols. Tambe en la relacio de protocol de la processo de Corpus de 1424, recollit en el Llibre de les Solemnitats de Barcelona, consta que hi participava depenent de la parroquia de Santa Maria del Mar: "lo fenix tot sol.
Anys mes tard, per les festes que es van fer a Barcelona l'any 1601, amb motiu de la canonitzacio de Sant Raimon de Penyafort, trobem un fenix que no desfilava sol. Estava fixe, dins del seu niu, situat al capdamunt d'un castell, instal.lat sobre una penya. Era una figura molt grossa i de tant en tant batia les ales per fer l'efecte de que estava viu.
Els bestiaris medievals diuen del fenix que es un ocell molt bell, de colors daurat i argentat. Segons diferentes versions es originari de Siria, del Liban, d'Arabia o de la India. En alguns casos el descriuen amb pits de dona, com la vibria o l'esfinx. La seva caracteristica principal es que un cop mort i cremat pot reneixer de les seves cendres. Quan veu que se li acaba la vida, fa el niu i de cara al sol esten les seves ales. En agitar-les, aquestes s'incendien i les guspires que es desprenen calen foc al niu, consumint-lo del tot amb l'ocell a dins. De la cendra que es aromatica, neix un cuc blanc que al segon dia ja te forma d'ocell i al tercer ja torna a ser el fenix en tot el seu esplendor.
Existeix una teoria sobre la desaparicio del fenix a les processons de Corpus, que no esta comprovada. A l'edat mitjana l'Esglesia va fer un veritable esforc per donar un significat cristia a tots aquests elements atavics. En el cas del fenix, es possible que la seva singularitat de reneixer despres de la mort i de les propies cendres, entrava conceptualment en conflicte amb la ressureccio promesa despres del Judici Final.
L'Orifany
De l'orifany o elefant encara en sabem menys coses. En Mila i Fontanals en la Revista de Cataluna de 1862, deixa constancia que els mestres de cases barcelonins van dur-lo durant un temps a la processo.
Els bestiaris medievals ens diuen viu a l'Africa i es l'animal mes gran del mon. Viu tres-cents anys i l'embaras de les elefantes es de cinc anys segons unes versions i de dos segons unes altres. Nomes tenen ganes de copular si el mascle i la femella tasten un arbre que es diu Madragora que els provoca el desig immediatament. Llavors l'elefanta queda embarassada de l'unic nado que tindra. La seva simbologia es de fortalesa i de sabiduria, possiblement per aquest motiu va ser utilitzat com a divisa dels mestres de cases.
L'os
En el cas de l'os, ens podem plantejar el dubte de si el podem catalogar com a element del bestiari o be d'un home disfressat, com a molt amb un cap d'os, similar a un capgros. Per les referencies que tenim sembla evident que no es tracta d'un entremes corpori sino mes aviat d'una disfressa.
Avui nomes resten ossos a Solsona, recuperats en forma de capgros i amb una indumentaria de pells. Les seves evolucions son fent un ball de bastons. L'any 1727, amb motiu de la traslacio de la Mare de Deu del Claustre es van afegir dos ossos als elements festius solsonins. Pel que sembla i com a origen del seu joc actual amb els bastons, eren els personatges que obrien pas.
A Valls coneixem uns ossos que van participar en la processo de rogatives per demanar pluja que es va fer a l'ermita de la Mare de Deu del Lledo. S'ignora si va ser un fet puntual o si tenien alguna vinculacio concreta amb la poblacio
Pel que fa a Barcelona, en els protocols de 1424, del Llibre de les Solemnitats, consta en la primera anotacio i fent referencia als elements depenents del monestir de Santa Maria de la Merce: Primo I os o onsso ab tot son compliment, e es de pells de anyins negres. Es a dir un sol os, sigui o no un element corpori, amb una indumentaria feta de pells de xai negre.
Mes tard, al llarg del segle XVIII trobem en diferents ocasions gravats on hi han un parell d'ossos fent de macers i obrint la comitiva en ocasions de visites reials. Aquesta funcio de macer es relaciona amb facilitat amb el paper dels ossos de Solsona.
Tambe es possible que els ossos es confonguin i barregin en mes d'una ocasio amb els homes salvatges, uns i altres encarregats de posar ordre a la processo. Tambe es possible...... el que es segur es que cal anar a les fonts d'informacio originals, seguir recercant i no conformar-nos amb els que uns i altres hem copiat i recopiat mil vegades.
La festa com a condensador patrimonial i recurs turstic
Esglsia i Teatre. De la Litrgia al drama: Un viatje d'anada i tornada
L'altre Festa Major de Gracia, els altres veins de Gracia continuarem creant cultura popular
CIBER-AMADES: LA CULTURA POPULAR CATALANA A INTERNET
LLISTA DE FESTES TRADICIONALS D'INTERES NACIONAL
Apunt sobre la Maria Fumadora
HISTORIA DE LA SETMANA DEL MAR DE VILANOVA I LA GELTRU
Comunicat del Col·lectiu D-Form
L'Havanera
Sant Antoni: la festa mes popular de Mallorca
La festa dels Nanos a Cocentaina
La festa, instrument de participacio
Immigracio, festa i diversitat cultural
La Festa, un altre mite per desaprendre-se'n?
Estrategies de supervivencia festiva: Els tres tombs de Sant Antoni
Bestiari desaparegut
CULTURA POPULAR, CULTURA NACIONAL
Llibertat vigilada |
