Estrategies de supervivencia festiva: Els tres tombs de Sant Antoni

Salvador Palomar

Antropoleg
Moltes vegades atorguem el qualificatiu de tradicional a una festa en la mesura que li atorguem, entre altres valors, una suposada continuitat en el temps que la fa hereva d'antigues practiques culturals o de formes de vida del passat. Aquesta tradicio -una construccio social amb referents en el passat, reelaborada en cada present concret- no hauria de ser obstacle per reconeixer la capacitat de la festa, com de qualsevol altre manifestacio cultural viva, d'evolucionar, d'adaptar-se al context historic i, en definitiva, transformar-se constantment. Fins al punt que, sense la constatacio d'aquest canvi, no es pot entendre la suposada pervivencia en el temps de determinades manifestacions festives.
Moltes vegades atorguem el qualificatiu de tradicional a una festa en la mesura que li atorguem, entre altres valors, una suposada continuitat en el temps que la fa hereva d'antigues practiques culturals o de formes de vida del passat. Aquesta tradicio -una construccio social amb referents en el passat, reelaborada en cada present concret- no hauria de ser obstacle per reconeixer la capacitat de la festa, com de qualsevol altre manifestacio cultural viva, d'evolucionar, d'adaptar-se al context historic i, en definitiva, transformar-se constantment. Fins al punt que, sense la constatacio d'aquest canvi, no es pot entendre la suposada pervivencia en el temps de determinades manifestacions festives. Malauradament no sempre es reconeix el canvi. Encara avui son nombroses les reflexions i els debats -alguns, al limit de l'estupidesa- en els quals, a una concepcio obsoleta i encarcarada de la tradicio, s'hi oposa una suposada modernitat, basada en la impotencia creativa i la incapacitat de defensar valors culturals del present mes enlla de la confrontacio i la superacio d'un passat inexistent. Sens dubte, aquest pot ser un tema de reflexio forca mes ampli. En tot cas, analitzar els processos de transformacio de la festa -o d'una festa, en concret- ens pot ajudar a relativitzar aquesta idea de tradicio i exemplificar com el canvi es condicio substancial a la -suposada- continuitat. Fent una mica d'etnografia, es podria dir que la festa de sant Antoni ha estat, sens dubte, la celebracio mes important del cicle hivernal. Com a sant protector dels animals, sant Antoni ha estat venerat historicament pels pagesos i per tothom que tractava o necessitava del bestiar per a la seva feina -o sigui, la majoria de la poblacio- i la seva diada fou celebrada arreu amb una enorme riquesa de continguts pel que fa al costumari festiu. Un costumari que diversos autors emmarquen en la transicio de l'hivern cap a la primavera. En els seus continguts, hi trobem, sovint, restes de rituals de purificacio i de fertilitat propis del Carnaval. De fet, el 17 de gener ha estat, en molts indrets, la data d'inici de les activitats carnavalesques. La festa de sant Antoni constitueix, amb un seguit de celebracions que s'escauen la segona quinzena de gener, l'anomenada setmana dels barbuts, de que formen part tambe les festes de sant Pau ermita, el 15, o sant Vicenc martir, el 22. La rao formal d'aquesta denominacio es troba en la iconografia d'aquests sants, representats sempre amb barba. Tanmateix, pero, podria relacionar-se, com apunten alguns antropolegs, amb rituals precristians entorn de l'home salvatge, el geni de la muntanya, que pobla la simbologia d'aquests moments per tot Europa. Em perdonareu la simplicitat, inevitablement empobridora, del resum. De ben segur que caldria entrar en interpretacions historiques per a diferents ambits geografics o en descripcions forca mes acurades. Mes que entrar, pero, a descriure costums i simbolismes ancestrals -que hi son i que han estat repetidament estudiats-, el que ens interessa avui es preguntar-nos que en resta, de tot aixo, en una cultura mes materialista que espiritual, en una societat majoritariament laica -o si mes no, formalment no confessional- en la qual la pagesia te moltissima menys importancia que en el passat i en que, d'animals de treball, practicament no se'n fan servir. Una societat que viu en una meteorologia alterada per l'anomenat canvi climatic i en la qual, a l'inici de l'era de la clonacio, ben poc sentit semblen tenir els rituals de fertilitat per propiciar el pas de l'hivern a la primavera. Una societat en que riquesa no equival, de ben segur, a propietat de la terra i en que el carnaval no es, si es alguna cosa, el periode de disbauxa anterior a l'abstinencia carnal obligada per uns preceptes religiosos. Sembla, doncs, que, a comencaments del segle XXI, una festa com la de sant Antoni no hauria d'existir. Tanmateix, mes que desapareixer, les celebracions formalment vinculades a sant Antoni continuen vigents, i en augment. Ens hem de preguntar el perque. Que l'antic Sant Antoni anava a desapareixer era evident ja fa mes de mig segle. Un autor priorati, catolic, es plantejava -acabant amb un imaginat dialeg entre els sants protectors del bestiar i dels conductors dels vehicles a motor- aquesta reflexio:

"D'ahir a avui hi va una lamentable diferencia. El nombre de mules, matxos, cavalls i asenets amb els guarniments nous i enflocats duent cavalcats en els seus lloms els eixerits genets, pagesos, fadrins de calca curta i barretina que van a rebre la benediccio, i ronden els carrers de les viles i fan els tres tombs, va reduint-se considerablement. Cada any per aital diada tenim una nova i pressentida decepcio. [...] El que hi ha de mes cert, es que el dia de Sant Antoni, gairebe tots aquells animals el passen remugant dins llurs estables perque els fadrins no els treuen a fer festa de la bona, perque el fadrinatge d'avui considera com un anacronisme, com un desplacament de l'epoca en que vivim, el cavalcar una mula, un matxo, un ase [...] i en canvi se sent felic i orgullos dins un automobil amb el volant a les mans o assegut en una motocicleta a tans quilometres per hora..." (ESTREM I FA, Salvador. Sant Antoni i sant Cristofol. Falset, 1932)

I si aquesta reflexio es podia fer des d'un territori rural com el Priorat, no ens imaginem que, en arees urbanes, pogues ser diferent. Malgrat que la catastrofe social derivada de la revolta franquista i la guerra porta el pais a la miseria, propicia el retorn de tecnologies obsoletes i exalta la religiositat cololectiva, ben aviat, tant els pagesos com els transportistes de mercaderies, dubtaren entre portar a beneir l'animal, el tractor o el camionet. En una ciutat com Reus, on la benediccio de les cavalleries ja entra en relativa crisi a finals del segle XIX, a mitjan segle XX la celebracio malvivia mentre els ultims animals emprats per al transport eren substituits definitivament per vehicles a motor. En altres indrets la festa arriba mes a prop en el temps. Fou a la decada de 1960 quan dona mostres d'una decadencia que no per mes tardana fou menys irreversible. Aqui i alla, les celebracions de Sant Antoni quedaren reduides a la benediccio d'animals domestics o, simplement, desaparegueren. En alguns indrets es mantingueren -Vilanova i la Geltru n'es un exemple-, assenyalant les pautes de transformacio de la festa que possibilitarien el seu retorn en els ultims anys del segle XX. Els fills dels traginers, els dels pagesos, una generacio que havia viscut l'us dels animals per al treball quotidia i que poseia encara els coneixements tecnics per experiencia directa, continua amb la celebracio mes enlla de la necessitat efectiva dels animals de treball en la seva activitat quotidiana. Els Tres Tombs mes antics d'aquesta nova fornada semblen sorgir d'aquest relleu generacional que posa la festa en mans d'aquells que ja no empren a diari les cavalleries o el matxo per treballar. Neix una nova festa. S'anomena "Els Tres Tombs", recordant el ritual caracteristic de la festa de sant Antoni, pero s'ubica en un espai del calendari que mai havia ocupat la festa tradicional. I en pobles com la Selva del Camp, a comencaments de la decada de 1980, els ultims pagesos amb animal i carro sortien als Tres Tombs, encara propers a la diada del sant, amb els vehicles guarnits, barrejats amb carruatges propietat de cololeccionistes o associacions com la Societat de Sant Antoni de Valls, una altra entitat pionera en la recreacio de la festa. No cal dir que els pagesos amb carro s'han extingit i que la festa selvatana, despres d'uns anys sense fer-se, reneix al tombant del segle plenament integrada dins el circuit de celebracions dels Tres Tombs. En altres indrets, sobretot a les Terres de l'Ebre i a les comarques del nord del Pais Valencia, els animals desapareixen pero la festa continua a partir de reforcar tot un conjunt d'elements presents a la celebracio: les fogueres, les captes i la subhasta, les representacions de teatre popular o la sortida de diablets i mascares. Segurament, podriem extrapolar aquest model a altres terres de l'ambit catala. Tanmateix, el meu coneixement del que passa a Mallorca o a bona part del Pais Valencia es insuficient i hom podra aportar reflexions mes documentades que les meves. En l'ambit del Principat, doncs, es configuren dues estrategies: la primera ha consistit en el reforcament de tots aquells aspectes de la celebracio que, independentment de la seva significacio original, son utils en el moment actual perque afavoreixen la creacio d'espais de relacio, d'esclat ludic o d'intervencio participativa en la cololectivitat a determinats sectors de la poblacio. O perque, en conjunt, els antics rituals adquireixen un nou sentit com a referent identitari de grups urbans que tenen, o troben, les seves "arrels" en una poblacio d'origen. Es tracta, per tant, d'estrategies d'adaptacio que han suposat per a les fogueres, les representacions de la vida del sant, els balls rodats, la pirotecnia o les sortides de diables, un punt de trobada i un referent per a la comunitat. O, en menor mesura, la potenciacio de la benediccio d'animals domestics, que no deixa de ser un acte marginal en moltes celebracions. Tambe les poblacions que celebraven un Sant Antoni mes carnavalesc -especialment important en els anys en que el carnaval estava explicitament prohibit- han continuat amb aquesta practica, sense l'alicient, pero, que suposava desafiar l'ordre establert. En altres indrets apareix aquesta nova celebracio -coneguda genericament com Els Tres Tombs- que entronca amb la festa de sant Antoni, pero que te un nou sentit. Formalment, conserva la vinculacio a la festa original en l'us de la imatge del sant, que participa en la desfilada de carruatges i cavalleries, i en l'acte de la benediccio dels animals. A la practica, pero, no es tracta dels pagesos i dels traginers de la poblacio que porten a beneir els seus animals de feina. La festa es sustenta en un moviment associatiu -societats, confraries recuperades, cases regionals...-, clubs i escoles d'equitacio, o en colles particulars que s'interessen per la conservacio dels antics carruatges i assisteixen a les desfilades. Es fixa un calendari que abasta des de comencaments d'any fins ben entrada la primavera. Hi ha cavalleries que, en acabar el circuit anual, han estat beneides una dotzena de vegades, pel cap baix. La segona estrategia consisteix, doncs, a reinventar la festa, tot recreant un espai mitic on es troben els antics pagesos i traginers, representats pels seus descendents, o no. La celebracio contemporania dels Tres Tombs te molt de festa tematica de recreacio identitaria. A diferencia, pero, de moltes altres festes de suposada recreacio del passat, fins ara, la relativa proximitat en el temps historic del periode representat ha possibilitat, per part dels actuants, un coneixement dels estris i les tecniques, de manera que la reproduccio no nomes resulta creible -cosa que no succeeix en moltes festes pretesament medievals-, sino que, a mes, es prou fidel com per ser util per explicar les formes de vida del passat a les generacions mes joves. S'ha pogut, per tant, combinar els components emocionals amb el coneixement. I es que en el mon dels Tres Tombs ha existit un percentatge significatiu de descendents de pagesos i traginers, o de persones que han viscut -directament o encara que sigui marginalment, com a observadors infantils- les formes de vida que ara es representen. Cal interrogar-se, pero, sobre com sera un futur en que els referents historics per als participants a la festa -public i, fins i tot, actuants- sera cada cop menor. En aquest sentit, es interessant un testimoni tant recent com el publicat fa pocs dies a La Vanguardia en relacio a la celebracio dels Tres Tombs a Valls:

"El exito del publico de la fiesta, que se realiza en honor de Sant Antoni, contrasta con las dificultades que sufren sus organizadores para conseguir que los jovenes se interesen por ella y preparar el relevo generacional. "Siempre somos los mismos los que salimos y, aunque seguro que no se perdera la tradicion a corto plazo, nos preocupa que no haya gente detras interesada en mantener la celebracion", indico Rogeli Montala, presidente de la Societat de Sant Antoni de Valls, promotora del evento. Tambien estan en vias de extincion los oficios que, ancestralmente, contribuyen a mantener los aspectos mas tradicionales de la fiesta, como el de los "guarnicioners". "En las comarcas de Tarragona, solo queda un artesano que haga los adornos que llevan los carruajes, y esta a punto de jubilarse. Cada vez mas tenemos que acudir a 'guarnicioners' de la zona de Valencia", senalo Montala." (La Vanguardia, 13/01/2003)

La festa dels Tres Tombs se sustenta en el mon associatiu i es dibuixen noves estrategies d'adaptacio per a aquesta nova etapa que pressuposa, no ja la desaparicio dels animals per a les feines quotidianes i dels oficis relacionats amb aquests, sino el relleu generacional. D'una banda s'observa, en moltes festes, un imparable increment de la presencia de cavalleries vinculades a clubs o escoles d'equitacio. Els Tres Tombs esdevenen el moment adequat per al lluiment de la indumentaria -sigui a l'anglesa, a la serrana o a l'andalusa- i les habilitats dels genets. I acaben, com no pot ser d'altra forma, amb una exhibicio de doma. Tambe es pot caure en la folkloritzacio del folklore -no sera el primer cop-, optant no tant per la representacio del passat com per l'us d'uns referents facils i que l'espectador pot identificar. O si ho voleu dit d'una altra manera, ben aviat, els carros dels Tres Tombs de Sant Antoni mantindran, respecte al public que els veu passar, una distancia -en el coneixement historic- equivalent a la que tenen les parades dels mercats suposadament medievals respecte als compradors que s'hi apropen. L'experiencia dels ultims anys amb les festes tematiques ens dona prous elements de reflexio. I la forma com son conduits alguns carros en alguna cercavila ens fa pensar que la practica i el coneixement tecnic d'alguns traginers de Tres Tombs no es massa mes gran que la que tenen de la ramaderia els suposats vaquers -cowboys, si voleu- en una carrossa de rua de carnaval. Tant el primer model -fogueres, representacions teatrals o diables- com el dels Tres Tombs suposen una laicitzacio de la festa en que el component religios queda reduit a uns moments concrets, quan no a una representacio simbolica o, fins i tot, a una parodia. Beneir, per enesima vegada, els mateixos animals -a mitjan maig i en nom de sant Antoni- sembla no plantejar problemes religiosos ni als mossens que ho fan, ni als propietaris de les cavalleries. Potser perque l'acte no te res a veure amb les creences religioses dels participants. De fet, ja hi ha festes en que el sant hi es present en imatge, presidint la desfilada, i prou -allo que els espanyols defineixen "de cuerpo presente, pero de alma ausente". Hi ha, encara una celebracio singular, aqui al Priorat, que suposa una mena de tercera via entre els Tres Tombs i els models mes meridionals de la festa. Es tracta de l'Encamisada de Falset. La vetlla de la diada del sant al vespre i el mateix dia al mati -evidentment, en l'actualitat, el dissabte i el diumenge mes propers- els falsetans es vesteixen amb calca curta, camisa blanca de fil, faixa, barretina i espardenyes, per sortir, amb els animals i els carros, a tombar per la vila. La festa ha evolucionat notablement amb el pas dels temps. Antigament era una festa dels traginers en que nomes hi participaven homes, portant atxes enceses, i animals. En temps mes recents, s'explica, l'escassetat de cavalleries motiva la incorporacio dels carros i tambe s'obri a la participacio de les dones. Conserva, tanmateix, costums com el mateix nom de la celebracio o el que siguin els diables els encarregats d'obrir el pas a la comitiva amb el foc de les seves carretilles, fet, aquest, d'un simbolisme antic que enllaca amb una estesa tradicio de diables a les festes hivernals. L'origen de l'Encamisada s'atribueix popularment a la commemoracio d'una victoria dels falsetans sobre tropes enemigues franceses que havien assetjat la poblacio un 17 de gener. Els falsetans es vestiren amb camisa blanca per diferenciar-se de l'enemic i encobrir-se, ja que era un dia boiros. Aixo els permete de guanyar la lluita. Al segle XIX, pero, l'Encamisada era un acte mes dins la celebracio de la festa de sant Antoni: el seguici solemne dels majorals de la confraria de Sant Antoni, a cavall i amb atxes enceses a la ma, cap a l'esglesia. Les referencies a la llegenda son minses. Avui, l'Encamisada es tota la festa. Es important, doncs, el canvi de referent. S'ha passat de la invocacio a sant Antoni a la commemoracio d'una suposada victoria -fonamentada mes en l'enginy que en la forca- de la poblacio: d'un referent religios a un referent laic. En l'actualitat, ja no hi ha practicament animals de treball emprats per a les tasques agricoles. Els animals es lloguen per a la festa i la gent conserva els antics carros per sortir a l'Encamisada. La gran majoria de colles participants son de la poblacio -o hi tenen vinculacions- i de la comarca. L'Encamisada falsetana no forma part del circuit d'itinerancia dels carros dels Tres Tombs, tot i que puntualment hi ha participat algun grup. En definitiva, els referents d'identitat local predominen sobre el component religios de devocio al sant patro dels animals. Una festa que es caracteritza per la seva indumentaria i per la forta participacio. Aquesta "es la doble particularitat de l'Encamisada: la implicacio veinal i uns criteris estrictes de seleccio d'uns vestits que son unics. "Sense aquesta insistencia", diu el president del Centre d'Estudis Falsetans, Anton Vidal, "tindriem uns Tres Tombs normalets"". (El Punt, 21/1/2002) Encara hauriem d'esmentar altres models. Per exemple, aquelles poblacions en les quals les antigues curses de matxos i rucs han esdevingut, en l'actualitat, competicions hipiques professionals com a component caracteristic de la poblacio. En son exemples les de Vila-seca, al Camp, o les d'Asco, a la Ribera d'Ebre. O les desfilades de carrosses, arrossegades per vehicles a motor, que han substituit els carros engalanats d'antany. I encara les petites festes amb els Tres Tombs que perviuen -en alguns indrets, malviuen- a l'entorn de la data original. Sens dubte, el panorama es prou ric com per continuar observant i reflexionant. En conjunt, els diferents tipus de festes que han sorgit a l'entorn de l'antiga celebracio de Sant Antoni -de ben segur podriem ampliar el repertori amb molts altres exemples i esmentar nombroses particularitats locals- ens mostren diverses estrategies d'adaptacio de la festa que possibiliten la seva pervivencia o suposada continuitat en el temps.

La festa com a condensador patrimonial i recurs turstic

Esglsia i Teatre. De la Litrgia al drama: Un viatje d'anada i tornada

L'altre Festa Major de Gracia, els altres veins de Gracia continuarem creant cultura popular

CIBER-AMADES: LA CULTURA POPULAR CATALANA A INTERNET

LLISTA DE FESTES TRADICIONALS D'INTERES NACIONAL

Apunt sobre la Maria Fumadora

HISTORIA DE LA SETMANA DEL MAR DE VILANOVA I LA GELTRU

Comunicat del Col·lectiu D-Form

L'Havanera

Sant Antoni: la festa mes popular de Mallorca

La festa dels Nanos a Cocentaina

La festa, instrument de participacio

Immigracio, festa i diversitat cultural

La Festa, un altre mite per desaprendre-se'n?

Estrategies de supervivencia festiva: Els tres tombs de Sant Antoni

Bestiari desaparegut

CULTURA POPULAR, CULTURA NACIONAL

Llibertat vigilada