Festa de la Misteriosa Llum de Manresa

Manresa (Bages)
Setmana del 21 de febrer

Quan els senyors no son justos, els miracles fan justicia. Pero malament aniriem si sempre esperessim que fets miraculosos solucionessin els nostres problemes. Aixo van pensar els manresans quan el 1337 van decidir construir una sequia que portes aigua a la vila i les terres, mortes de sequera. La decisio fou polemica a l'epoca, pero un miracle els dona la rao.
La capital del Bages celebra des de fa mes de sis segles un fet miraculos que, segons la tradicio popular, va acabar amb un castig d'excomunicacio que el bisbat de Vic havia imposat als manresans. Els patiments van comencar l'any 1337. L'escassetat d'aigua que patia Manresa va fer que aquell any els cultius no donessin fruits, i que la fam s'estengues entre la poblacio. La solucio era clara i aixi ho comunicaren al rei Pere III, que dona permis al poble per a construir una sequia que sortis de Balsareny i portes les aigues del Llobregat fins el terme manresa. Les obres comencaren, pero en arribar a Sallent es trobaren amb les reticencies del senyor feudal del terme, Galzeran Sacosta, que tambe era el bisbe de Vic. Tot i aixo, les obres avancaren, i tambe l'emprenyamenta del bisbe, que excomunica i posa en entredit davant de Deu als consellers de Manresa, als encarregats de les obres i a tota la vila sencera. Durant mes de cinc anys, les esglesies de la ciutat romangueren tancades. Fins que el 1345, Sacosta mori i el seu successor i la ciutat de Manresa signaren una "Concordia". Pero la tradicio explica que va ser una Misteriosa Llum, que va apareixer a l'esglesia del Carme, la que convence al bisbe per a que aixeques les sancions religioses que havia imposat al poble. Vuitanta manresans declararen, davant de notari, que a mig mati del 21 de febrer d'aquell mateix any, havien vist un senyal lluminos que puja fins la volta de l'esglesia. L'altar de la Trinitat i la capella de la Santa Creu, il·luminats per aquell estrany fenomen, van congregar a centenars de vilatans que no donaven credit als seus ulls. Alguns digueren que la llum venia directament de Montserrat, altres afirmaren que les campanes comencaren a tocar soles i tots coincidiren en el fet que el bisbe de Vic, impressionat pel miracle, havia rectificat el castig. Van caler quaranta anys per fer arribar l'aigua fins a Manresa. La Sequia finalment es va acabar. Tots els 21 de febrer, la ciutat commemora el fet de la Misteriosa Llum. Durant la mateixa setmana, Manresa recupera el seu passat mitjancant la Fira de l'Aixada, de caracter medieval, la historia de la qual es remunta a l'epoca del rei Carles II, l'any 1686. Aixi s'ha tornat a implantar, fa un parell d'anys, omplint el casc antic de la ciutat de formosos vestits i antigues tradicions. Amen dels gegants i cap-grossos que tampoc falten a la cita d'aquesta festa major d'hivern, la celebracio te altres motius d'interes. La Transequia n'es un d'ells. La Jove Cambra de Manresa va decidir, l'any 1985, retre homenatge als vilatans constructors de la sequia, que encara avui abasta, en forma de canal, les terres manresanes. Transequia es una caminada popular de 26 quilometres que segueix el recorregut del canal, des de Balsareny fins a Manresa. Hom pot fer-ho a peu, a cavall o en bicicleta. I per acabar, un altre afegit modern a la festa de la Misteriosa Llum. L'any 2000, el miracle va ser reproduit, durant el cap de setmana, amb un raig laser que s'iniciava a la muntanya de Montserrat i que entrava pel roseto de l'esglesia del Carme. Les tradicions tenen la miraculosa facultat de creuar els segles.

Andres Antebi

Festa de la Misteriosa Llum de Manresa

El Carnaval de Vilanova i la Geltru

La festa del ranxo