El Carnaval de Vilanova i la Geltru

Vilanova i la Geltru (Garraf)
Setmana de Carnaval

El Carnaval vilanovi, una explosio de joia, musica i color amb mes de tres segles de tumultuosa historia, es una de les manifestacions festives populars amb mes tradicio de la cultura catalana, i un element crucial per entendre la vida social de Vilanova i la Geltru
La festa vilanovina per excel·lencia s'inicia el dissabte anterior al Carnaval, i continua despres ininterrompudament des del Dijous Gras fins el dimecres de l'Enterrament de la Sardina. Es una celebracio caracteritzada per una diversitat d'influencies i una riquesa de simbols i activitats que, en el marc de l'univers festiu catala, poques celebracions posseeixen. Les influencies marinera, pagesa, veneciana i indiana del Carnaval, poden rastrejar-se en la quantitat i varietat dels elements simbolics que el caracteritzen, i en els actes que omplen, durant gairebe tota una setmana, els carrers i salons de la vila. La participacio popular es extraordinaria i, moltes vegades, el foraster pot sentir-se desplacat, perque les referencies a la vida i els esdeveniments propis de la localitat son constants i incisives. Les societats, entitats civiques encarregades de l'organitzacio parcial de la festa, son l'autentic eix vertebrador de tot allo que passa. Per la seva manera especial de plantejar i viure aquesta festa, d'una manera eminentment participativa des de fa molts anys, destaquen Foment, Unio Vilanovina, Talaia, Posit de pescadors i Dansaires vilanovins, pero gairebe totes les agrupacions de Vilanova i la Geltru son, d'una manera o altra, representades. La feina previa al Carnestoltes pot comencar els mesos de setembre o d'octubre de l'any anterior, i cadascuna de les entitats participants presenta un programa propi i un pressupost variable depenent del volum de cada entitat. Aquest pressupost es independent del pressupost general de la Federacio d?Associacions de Carnaval, nascuda com a entitat general organitzadora l'any 1989. La festa pren els carrers i les places de la vila com a escenari principal, encara que els recintes tancats, normalment les seus de les diferents societats, son imprescindibles alhora de realitzar actes socials, aixi com en els moments de preparacio i inici dels propis actes.

La historia

Les primeres referencies sobre celebracions carnavalesques minimament organitzades a Vilanova i la Geltru es remunten a finals del s. XVII. En aquell temps, segons els pocs cronistes que s'atreveixen a aprofundir en les arrels historiques de la festa, en els mesos que separen el Nadal de la Quaresma, colles de joves i donzelles es trobaven per ballar a determinades places de la vila, normalment acompanyats de petites formacions musicals. Aquestes colles, rebesavies de les actuals comparses, no nomes fomentaven el ball i el festeig, sino que sistematicament, quan coincidien unes amb altres pels carrers, iniciaven batalles de confits i dolcos, que sovint acabaven violentament. Diuen tambe els cronistes que per a protegir cares i cossos de possibles ferides a causa dels impactes, algunes colles van comencar a utilitzar mascares fetes amb materials diversos i vestits especialment preparats per l'ocasio. A partir de 1850, epoca del desenvolupament de les empreses textils a la ciutat, el retorn des de Cuba dels indians, amb fortunes considerables i la millora substancial de les comunicacions, sobretot pel ferrocarril, entre Vilanova i la Geltru, Barcelona i Tarragona, el Carnaval es consolida de forma definitiva. Es el moment de l'aparicio de les societats com a pilar de la festa, i de la configuracio dels diferents actes del programa, entre els que destaquen la incorporacio de la Cavalcada, i de les comparses humoristiques i satiriques. La festa es converteix, cada cop amb mes forca, en un esdeveniment que genera la curiositat dels forasters, la presencia dels quals creix any rere any. Despres de decades de joia, l'esplendor carnavalesc de Vilanova i la Geltru va ser ferit de mort a causa dels conflictes politics que sacsejaven l'Estat espanyol. La celebracio va ser prohibida entre 1937 i 1956 i, a partir d'aquest any, va iniciar una lenta i feixuga recuperacio, sota el trist nom de Fiestas de Invierno, que es va catalanitzar a Festes d'Hivern l'any 1975. El final de la dictadura va suposar el retorn del Carnaval, ja amb el seu nom autentic i la programacio caracteristica. A Vilanova la festa es va viure, durant els primers anys de la transicio, com un esdeveniment essencialment reivindicatiu i amb gran poder de recuperacio i cohesio identitaria.

Els actes

El Dissabte abans de Carnaval se celebren el Ball de Mantons i les competencies musicals. Al mati, dues formacions de ball realitzen una competencia ludica interpretant alternativament un ballable per intentar arrossegar cadascuna d'elles mes public que l'altra. El Ball de Mantons es un ball de gala organitzat per cadascuna de les entitats pertanyents a la Federacio d'Associacions pel Carnaval, o per altres associacions adherides a la festa. El ball es amenitzat per un ventall amplissim de musics que van des de l'organista que toca en solitari fins la gran orquestra, en funcio de la capacitat economica de l'entitat organitzadora. Els homes, vestits amb trajo i corbata o llac, i les dones, amb vestit llarg i manto de Manila, ballen , beuen i mengen, riuen i festegen fins a la matinada. El Divendres de Carnaval es el moment de l?Arrivo. Envoltat per un impressionant i sorollos seguici, Sa Majestat Carnestoltes recorre els carrers de la ciutat i obre les portes de la burla, la rauxa i la diversio. Una de les entitats de la Federacio es responsable cada any, d'organitzar el seguici del Rei, aixi com d'escriure i fer pronunciar per Sa Majestat l'esperat i temut sermo, on tots els fets de la vila s'hi reflecteixen amb mes o menys duresa, satira i encert. La resta de les entitats, pertanyin o no a la Federacio, participen en l'esdeveniment presentant disfresses en grup, que tambe satiritzen persones o fets esdevinguts des de l'anterior visita del Rei. Alhora s'organitzen, d'una manera lliure i anarquica, espectacles i parodies d'actes esportius o folklorics a diversos punts del centre de la ciutat. A la tarda, arriba Sa Majestat El Caramel, rei de nens i nenes. Aquest personatge es elaborat conjuntament pels infants, mitjancant una proposta dirigida pels Esplais i companyies professionals de teatre. Cap el vespre, surt una de les estrelles del Carnaval, el Moixo Foguer, home nu i emplomat, que s'amaga dins una caixa decorada, que apareix i escampa les seves plomes quan menys s'espera. A la nit, les disfresses omplen el centre de la ciutat d'una manera mes individual. Es poden apreciar des de l'elaboracio mes rudimentaria fins la mes artistica, treballada i original. Aquesta desfilada de disfresses, amanida amb balls gratuits a l'aire lliure, s'anomena La Nit de Mascarots.

El Diumenge de Carnaval desfilen les Comparses i es celebren les tradicionals Danses de Vilanova. La desfilada de les comparses es l'acte mes multitudinari del Carnaval. Hi participen mes de 6.000 parelles i el public ha arribat a superar les 300.000 persones. Per exemple, les parelles inscrites en la quarantena d'entitats participants s'estructuren en mes de 90 banderes infantils, juvenils i adultes. Cada comparsa es fa acompanyar d'una formacio musical d'un minim de 9 musics que interpreten, sobretot, La Turuta, marxa que amb el temps ha esdevingut un himne d'aquesta data. Cada entitat presenta a les seves comparses un uniforme diferent: els homes duen armilles, americanes, camises, mocadors i altres peces de roba que permet identificar-los amb l'entitat de procedencia. Les dones, que duen vestit i manto de Manila, guarneixen el seu cap amb clavells que tambe presenten diversitat de colors. La desfilada de les comparses, per tota la ciutat, culmina en diverses concentracions-batalles de caramels, projectils autoritzats i insubstituibles durant aquest dia, a la placa de la Vila. A la tarda, les Danses de Vilanova es ballen a la placa de les Cols. Son balls vuitcentistes en que cada home es flanquejat per dues dones. Les Danses s'executen amb els moviments de passeig, punt pla, galop i passeig de sortida. Actualment les musiques que les acompanyen son interpretades per una cobla, encara que aquesta tradicio es molt anterior a l'aparicio d'aquest tipus de formacions musicals.

Dimarts de Carnaval, el dia del Vidalot.

Aquesta es la comparsa de la barreja, la satira i la poca-soltada. Les entitats surten al carrer darrere les seves banderes o sota el simbol del Vidalot. Aquest personatge popular, membre de la familia Vidal de Vilanova, antigament sortejava les parelles de manera arbitraria i capriciosa, creuant-les per aconseguir els resultats mes esperpentics, i fins i tot amb un punt "de mala sombra". Els comparsers del Vidalot, sorollosos, riallers i esbojarrats, duen espolsadors o picamatalassos, i llencen ordi i moresc a la concurrencia. Els infants de la vila tenen en el Vidalet la seva versio particular de la comparsa. El gran Carnaval vilanovi s'acaba el Dimecres de Cendra amb l'enterrament de la Sardina. Al Teatre Principal de la ciutat s'instal·la la Casa Mortuoria del Rei, on el poble pot rendir-li l'ultim homenatge. Despres les despulles de Sa Majestat surten en comitiva fins la placa de la Vila, on el seu Notari llegeix el testament de comiat, una oportunitat per referir-se satiricament a les noticies ciutadanes esdevingudes, durant els darrers dies de celebracio de la festa.

1976:Torna el Carnaval
El sermo pronunciat per Sa Majestat Carnestoltes el 1976 va ser molt especial pels vilanovins. Despres de molts anys d'angunies i prohibicio, la festa recuperava tot el seu esplendor. Entre xiscles, bon humor i un soroll ensordidor, el rei es dirigia als seus subdits, com sempre, amb ironia:

Estic tan emocionat
Despres de bo i quaranta anys
Que no m'ho acabo de creure
Que aixo hagi acabat
I no m'ho acabo de creure
Perque els carrers passant
Tots de panxa enlaire estan
I fan gran pena de veure

PETITA BIBLIOGRAFIA
Belascoain, R. El Carnaval ... com a pretext, Ajuntament de Vilanova i la Geltru, Vilanova i la Geltru, 1987.
Garcia, Xavier, Vilanova i la Geltru i el seu gran Carnaval, Portic, Barcelona, 1972.
Tubau, Albert, Un segle de Carnaval, FAC, Vilanova i la Geltru 2000

Andres Antebi

Festa de la Misteriosa Llum de Manresa

El Carnaval de Vilanova i la Geltru

La festa del ranxo