La festa del ranxo

Ponts (Noguera)
27 de febrer

No tot son disfresses a les Festes de Carnaval. Antigament, la gent sortia al carrer els dimarts, per gaudir de la gastronomia propia de l'epoca, abans del dejuni de la Quaresma. A Ponts, a mes dels cercaviles del dimecres de cendra, del dijous gras i de l'enterrament de la sardina, se celebra un apat multitudinari per a vilatans i forasters.
Sense tenir gaire en compte les receptes del Txumari Alfaro tot un best seller a Catalunya151, o les recomanacions dels metges indicant que reduim el nivell de colesterol, es altament recomanable treure el cap a la festa del ranxo que se celebra a Ponts el dimarts de Carnaval. S'ha d'anar proveit de plat i coberts per ficar cullerada en aquesta enorme escudella de pages, feta amb carn de porc, de vedella i xai, col, patata, cigrons, mongetes, fideus, arros, pollastre, gallina, botifarra i garrons de pernils. L'objectiu principal d'aquest meravellos poti-poti, que tambe porta una mica de xeres, es treure un consistent i energetic brou que fara passar el fred a tots els comensals. A mes de les hores i hores de coccio, l'art d'aquesta cassolada, que alimenta a unes 7.000 persones, radica en tirar els ingredients d'un en un, en el moment precis. Les responsables d'aixo son l'Herminia Tico i la Rosa Marquilles, a banda d'un munt d'ajudants que treballen des que surt el sol per a que l'apat surti be. L'escenari d'aquesta celebracio es l'avinguda Font de Valldans, que es transforma en una cuina de campanya, amb una filera de setanta peroles d'aram que fumegen flaires seductores. De la historia d'aquest apat, be ens podrien parlar algunes d'aquestes olles que, avui en dia, es vendrien a preu d'or a casa d'algun antiquari. Tothom coincideix en que l'origen dels ranxos populars, massius i gratuits, com el de Ponts, es la "sopa boba", un apat, amb tall, que rebien els pobres a les portes de convents i mansions abans de Quaresma. Tot i que se sap que la tradicio ve de ben lluny, la primera referencia escrita sobre el ranxo de Ponts surt en una acta municipal del 1875. Sense constancia ferma, pero amb l'aval de la tradicio oral, els pontsicans afirmen que l'inici de la seva festa va ser idea d'un pontsica pobre, que quan aconsegui canviar el seu estatus i arreplegar una fortuna sorti al carrer, tambor en ma, per organitzar un apat que, amb l'aportacio popular, oferis un plat calent als pobres de la vila. Tambe atribueixen a l'ingeni d'aquest filantrop de llegenda, el tradicional "Lali-Lali", canco que encara avui s'entona en el cercavila que recorre Ponts el dilluns de Carnaval. La finalitat d'aquesta xaranga, antigament formada nomes pels homes joves i la mainada, es recollir els ingredients que l'endema es tiraran a les calderes del Ranxo. Fins fa ben poc, els pontsicans oferien els productes del seu hort o bestiar, pero ara la majoria d'aportacions son monetaries. Una cullera i una forquilla gegants precedeixen la comitiva que passa cantant tonades carnavalesques casa per casa. Dimarts de Carnaval, i despres de la corresponent benediccio del menjar pel rector de la parroquia, els milers de participants en aquest acte social i culinari ompliran les seves panxes amb un dels plats mes saborosos i contundents de la gastronomia catalana.

Andres Antebi

Festa de la Misteriosa Llum de Manresa

El Carnaval de Vilanova i la Geltru

La festa del ranxo