 |
|
 |
FOLLIES D'ANADA I TORNADA: APROXIMACIO ETNOHISTORICA ALS CARNESTOLTES DE BARCELONA
Projecte de recerca en curs
Barcelona es una ciutat que, despres de la mort de Franco, s'ha anat reinventant a si mateixa. Les autoritats politiques municipals han tingut un fort interes per escenificar una ciutat amable, acollidora i desconflictivitzada. A tal efecte, un dels mecanismes mes utilitzats ha estat el de la festivalitzacio de la ciutat, on tota inauguracio, fira o encontre han estat degudament focalitzats en la festa grandiloquent. La ciutadania sovint ha estat cridada a 'fer ciutat', com un reflex del 'fer pais' que s'ha escoltat constantment des de finals dels 70, tanmateix una voluntat institucional de construccio identitaria. D'altra banda, el 1980 s'aixeca la prohibicio que pesava sobre la celebracio del Carnestoltes. Aixi, seguint la mateixa dinamica que en d'altres actes, durant els ultims vint anys s'ha desenvolupat un Carnestoltes oficial a Barcelona, un Carnestoltes destinat a aglutinar la ciutadania, talment com si la ciutadania fos un tot homogeni, una festa de la ciutat ordenada. L'enorme varietat de cares que realment te la celebracio, doncs, s'ha diluit amb l'avanc de les programacions oficials, la qual cosa no vol dir que els matisos hagin desaparegut. Convivint amb la festa grossa, la de la Ciutat Comtal, multitud de Carnestoltes s'esdevenen cada any als barris, en un ambient que podriem anomenar subfestiu, cosa que no vol dir menys intens. En efecte, al costat de la festa principal, encara que amb menys promocio, multitud de Carnestoltes 'mes petits' desborden enginy any rera any, amb dosis de satira i d'imatgeria festiva que la festa principal no ha considerat adient incorporar. Tant es aixi que el Carnestoltes no ha perdut el seu taranna popular, el seu caracter dispers i improvisat. Es a dir que parlem de dues dinamiques que, mes que contraposar-se, s'entrecreuen, s'enreden, de la mateixa manera que s'entrecreuen les dinamiques de part de la ciutadania amb les dinamiques que les institucions voldrien. Al cap i a la fi, es tracta de la vella dicotomia entre ordre planificat i desordre espontani, pero des del punt de vista d'una escala de valors que inclogui els termes mitjos.
Equip de treball |