La Festa de la calcotada

Valls (Alt Camp)
Ultim diumenge del mes de gener

El calcot, que es converti en apat habitual de les families vallenques a les primeres decades del segle XX, ha ultrapassat la seva originaria condicio de menja per a convertir-se en un fet gastronomic ben arrelat i popular, que ha donat origen a una autentica festa del paladar.
L'any 1982, coincidint amb les jornades del 1er Congres Catala de la Cuina, la ciutat de Valls va celebrar per primer cop la Gran Festa de la Calcotada al carrer. La celebracio, avui en dia plenament consolidada, ofereix un variat programa de demostracions de coure calcots, degustacions, concursos, cercaviles i altres activitats culturals que omplen de bullici els carrers i places. La festa atrau cada any milers de persones amb ganes de gaudir d'aquest menjar senzill i exquisit. Les primeres grans calcotades van ser organitzades per la Penya Artistica de l'Olla que, amb clara voluntat divulgadora, va comencar a convidar diverses personalitats del mon artistic i cultural. A partir dels anys seixanta, l'impuls d'alguns restauradors, les gestions de l'administracio, i la massificacio de l'us del vehicle particular van popularitzar definitivament la calcotada. L'any 1995 la Generalitat de Catalunya va concedir la denominacio de qualitat "Calcot de Valls", i el 1996 es va constituir el Consell Regulador dels actes.

El calcot i les calcotades
Segons explica la saviesa popular, el calcot va ser descobert per un pages vallenc, a finals del segle XIX. Aquesta varietat no es altra cosa que cadascun dels grills de les cebes blanques, conreats especialment per a esser cuits a la flama. Tradicionalment, el conreu dels calcots comenca els darrers mesos de l'any, quan se sembra la llavor de la ceba blanca. Un cop ha crescut, s'arrenca i, despres de guardar-la una temporada, es planta una altra vegada. A mesura que la planta creix, cal anar-la calcant, es a dir, rodejant-la de terra, fins el temps de la collita, normalment entre els mesos de novembre i abril. Els elements basics d'una bona calcotada son els calcots, la salsa romesco, la carn d'anyell i la llonganissa a la brasa, les taronges, la crema catalana i els productes de pastisseria. Les begudes que normalment acompanyen l'apat son el vi i el cava. El ritual culinari comenca escurcant la llargada de les fulles i escapcant un trosset de l'arrel dels calcots, amb molta cura per a no tallar-los ni poc ni massa. Despres es distribueixen a les graelles, de manera que n'hi capiguen els maxims possibles, pero sense tocar-se els uns amb els altres, i es posen damunt d'un foc de flama ben viva. Durant l'operacio de coccio, cal retirar les graelles del foc un parell de vegades per procedir a girar els calcots d'un en un. Quan son cuits, tous de la punta i totalment negres de la part de fora, es guarden ben embolicats amb papers de diari, per mantenir l'escalfor. Els comensals els reben preparats per gaudir-ne, cadascun amb el seu corresponent pitet per a no embrutar-se. La terrina de salsa i una llesca de pa que serveix d'acompanyament, i que rete el degoteig de la salsa, son els altres dos elements primordials. Les brases s'aprofiten per coure carn, llonganissa i, eventualment, botifarra negra, carxofes o altres verdures. Durant l'apat corren els porrons plens de vi, preferentment negre. La festa gastronomica acaba amb la tradicional taronja i les merengues a les quals, els darrers anys, s'hi han afegit la crema i els dolcos. El romesco, responsable de les taques amb que quasi tots els calcotaires arriben a casa, es un element quasi tan important com els mateixos calcots. Esta fet amb ametlles, avellanes, tomaquets, alls i julivert, tot barrejat i picat amb batedora. A la massa que queda s'hi ha d'afegir l'oli a poc a poc i sense deixar de batre. Finalment, s'afegeix vinagre, nyora picada o pebre vermell, i sal.

Els concursos
La Comissio Organitzadora de la Calcotada convoca cada any diferents concursos on es trien i es premien els millors cultivadors, les salses mes exquisides i els calcotaires mes golafres. El Concurs de Menjar Calcots, obert a tothom (si s'es major d'edat), el guanya qui sigui capac de menjar mes calcots en el termini de 45 minuts. La persona concursant no pot rebre l'ajuda de ningu, ha de dur el pitet reglamentari i ha de sucar forcosament cada calcot a la salsa. Al Concurs de cultivadors participen tots els pagesos inclosos dins la denominacio de qualitat "Calcot de Valls", que segueixen els costums del conreu tradicional. Cada participant ha de presentar tres manats de calcots, un manat de cinquanta i dos de vint-i-cinc. El concurs de romesco va neixer amb la finalitat d'estimular l'elaboracio de la salsa d'acord amb els canons i costums tradicionals de Valls. Els concursants han de presentar mig litre de salsa ja feta i envasada en un pot de vidre transparent, i el Jurat concedeix premis a les tres millors salses. En qualsevol cas, un veritable culte a la manipulacio humana dels productes de la terra.

Andres Antebi

Els foguerons a Gracia: la festa "importada"

Uns tombs per a la historia

Una festa en manigues de camisa

La Festa de la calcotada